Pics de l'Infern i de la Vaca, per Coma de Vaca

Divendres, 9 de gener. Surto de Lleida després de deixar el Ferran a l'escola. Prop de Vic he quedat amb el meu nebot Aleix.
D'allí anem en direcció cap a Queralbs, on després de passar la casa de colònies de la Farga, hi ha un revolt molt tancat cap a l'esquerra, ja molt a prop de Queralbs. En el mateix revolt, surt una petita pista asfaltada que ens porta fins la central elèctrica de Daió, a 1.180 metres d'alçada. Allà començarem a caminar. Dinem, ens vestim i preparem les motxilles i comencem a caminar seguint les indicacions de Coma de Vaca. Del mateix indret surt el que es coneix com el camí vell de Núria, que no seguim. Nosaltres anem per la vessant orogràfica dreta del riu Freser, just després de passar un pont només començar a caminar:

 



Hi ha marques de color roig i algunes de color groc. El camí està sempre molt ben marcat i s'endinsa pels gorgs del Freser.
Al cap d'un quart d'hora, i a la nostra esquerra, podem admirar el Salt del Grill:

Continuem pujant amb poques pauses fins que una petita passarel·la ens porta a l'altre cantó del riu. Ara seguirem, doncs, per la vessant esquerra del riu fins quasi al refugi. La tònica és similar, si bé hi ha pendents més pronunciades. Comencem a trobar bocins del camí gelats que ens fan extremar la precaució:

Arribem a veure unes plaques solars, a l'altre cantó del riu, que ens fan suposar que ja estem a prop del refugi de Coma de Vaca. Hi estem a prop, però el camí ara comença a baixar i a fer un tomb considerable. Veiem el refugi, i també, com ens n'allunyem!!!!

Finalment, arribem a una passarel·la metàl·lica, una mica malmesa, que ens deixa molt a la vora del refugi, a 2.020 metres d'alçada. Ens ha costat 2 hores i 55 minuts arribar-hi.
La veritat és que dóna la sensació que aquest refugi no està gaire ben situat. Està en un lloc molt obac. Des de la seua finestra, veiem com a l'altre cantó del riu encara hi toca el Sol, però a nosaltres ja no. No sabem qui i perquè es va decidir aquesta ubicació. Potser per risc d'allaus?
Així les coses, la temperatura és igual de freda a dins del refugi que a fora. La part lliure del refugi està en bon estat, amb matalassos i mantes. També és veritat que una escombra i una pala anirien molt bé per poder-lo netejar millor.
L'endemà al matí comencem a caminar seguint la vall o coma del Freser, per la mateixa que veníem. Al principi, el camí planeja molt. Anem alternant clapes de neu i d'herba. Aviat veiem el pic de Bastiments:

Cansats d'esquivar la neu, ens decidim a posar els grampons i anar-la a buscar. Anem guanyant alçada lentament i comencem a veure les primeres persones que vénen del coll de la Marrana i de la propera estació de Vallter. Ens dirigim lentament cap a la Collada de les Comes de Mal Infern, entre el Bastiments i el pic de Freser:

Aquesta collada de nom tan curiós està ja  a 2.689 metres d'alçada. Se'ns obre el panorama de la Catalunya Nord i ens dirigirem ara cap a l'esquerra, cap al proper pic de Freser, de 2.723 metres d'alçada:

Foto de cim a l'esmentat pic, amb el Bastiments al nostre darrera:

Des del cim, foto de la vall per on hem pujat:

Des del pic de Freser, ja veiem el que ens queda fins al proper pic de l'Infern:

Baixem per la carena fins un altre petit coll, més a l'oest, i fem un flanqueig per anar directament al petit coll que es veu en la imatge inferior. Arribem sense més al cim del pic de l'Infern, a 2.860 metres d'alçada, amb bones vistes, per exemple, cap a Montserrat:

Foto de cim:

Tonrem enrera cap al petit coll precedent i pugem cap a l'insignificant pic dels Gorgs, de 2.851 metres d'alçada:

Seguim la carena cap a l'oest fins al Portell, a 2.786 metres. Uns metres per sota treu el cap la cabana de Tirapits:

Nosaltres continuem per la carena, ara molt més ampla que ens porta cap als pics de la Vaca:

Arribem al pic inferior de la Vaca, a 2.821 metres d'alçada:

I poc després, al pic superior, a 2.833, separats pel poc pronunciat Coll de la Vaca:

A partir d'aquí, hem de tornar al refugi. La nostra il·lusió és fer una circular i baixar per la Coma de Vaca, que sabem que acaba just al cantó del refugi on hem estat (De fet, el refugi es troba en la unió dels dos torrents, el que baixa de Coma de Vaca, per l'oest, i el que baixa per la Coma de Freser, pel nord) Segons el mapa, hi ha un camí que baixa des del següent coll, el de Carança, que separa els pics de la Vaca del pic de la Fossa Gegant. Però vista la suau orografia del terreny, tornem cap al coll de la Vaca i baixem directament cap al sud. Allí fem la primera baixada de cul:

Progressem molt ràpidament. La vall que comença en direcció nord-sud, va canviant d'orientació per ser més d'oest a est, o de nordoest a sudest, fins que ja veiem el nostre refugi:

Hi arribem al cap de poc més de 7 hores d'haver-ne sortit. La veritat és que hem baixat de manera molt ràpida, en només una hora i mitja.
Per a l'endemà, teníem previst pujar pujar al pic de Fontlletera, pel coll dels Tres Pics, de 2.573 metres. Però jo estic ja força cansant i tan i tan satisfet de la jornada, que qualsevol altra cosa sabrà a poc. Per postres, el dia s'alça molt clar, però força ventós. Així que amb calma i tranquil·litat, ens decidim a anar baixant altre cop per la Coma o Gorgs del Freser fins al cotxe. Ens costa 2 hores i un quart la baixada.
En resum, tres dies fantàstics de muntanya. Una delícia.