Pic o Torreta de l'Orri, premi de consolació

Després d'uns quants caps de setmana de mal temps i d'inactivitat muntanyenca, el cap de setmana del 28 de febrer i 1 de març teníem previst d'anar al pic de Bacías.
Però l'alt risc d'allaus i el fet que només hi ha bona previsió meteorològica només pel dissabte, 28 de febrer, ens fa canviar d'opció i, parcialment, de data:
Amb el Josep i l'Aleix, ens trobem a Salàs de Pallars, el divendres, 27 de febrer. El dissabte 28, de bon matí, agafem el cotxe per apropar-nos al Pallars Sobirà i a les pistes d'esquí de Port Ainé.
Allí aparquem el cotxe just abans de l'aparcament de la cota 1975, en un eixamplament de la carretera.

D'aquest eixamplament hi neix una mena de camí que, en una mena de diagonal, t'atansa a les pistes. Comencem a caminar al voltant de les 8 del matí. La neu està molt tova i, malgrat les raquetes, ens enfonsem de manera considerable.
Passem per sota un telecadira i arribem a una pista d'esquí. Intentem evitar-la per pujar pel bosc. Però, tot i les raquetes, la progressió és terriblement lenta i pesada. Tornem a les pistes i ens resignem a pujar per elles. Aviat es va fent visible el cim, amb les torres que hi ha.

El dia és magnífic, però al cim (2.439 metres d'alçada) hi fa un vent molt fort, que no ens hi permet estar gaire estona: 

Cap a l'oest, es pot observar el Turbón

Cap al nord

Cap a l'est

Cap al sud-est i tirant de zoom, Montserrat

Cap al sud, el Montsec

Després de les fotos de rigor, tornem a baixar per les pistes. En el tram final, ens atrevim a baixar pel bosc. Es veu encara la neu dalt dels arbres:

No va ser l'ascensió alpina millor de les nostres vides, però almenys va servir per fer una mica de muntanyaaaaaa