Per la vall del riu Ara, a Bujaruelo

Amb l'Aleix, el dilluns 30 de març, ens n'anem cap a Torla per intentar l'ascensió al Pic Bacías, però no per la més coneguda ruta des del balneari de Panticosa, sinó per la mítica vall d'Ara.
Passada la població que permet l'entrada al Parc Nacional d'Ordesa y Monte Perdido, anem en direcció a la famosa "pradera de Ordesa" per desviar-nos cap a l'esquerra al punt conegut com "Puente de los Navarros" i enfilar una pista, asfaltada a trams, que ens deixa a la vora de la quasi derruïda ermita de "San Nicolás de Bujaruelo", i del més modern càmping i refugi de Bujaruelo:

Després de dinar una mica, agafem les pesades motxilles i comencem a caminar travessant el pont de Bujaruelo. Caminem per una senda clara que planeja pel marge esquerre del riu Ara.

Al cap d'una estona, ens unim a la pista que ve del mateix lloc d'on hem començat a caminar, però per l'altre cantó del riu. Aquí el camí comença a pujar. Seguim aquesta pista fins al refugi d'Ordiso, a 1.550 metres d'alçada, just en la confluència del riu Ara amb el riu i la vall d'Ordiso.

A partir d'aquí, tornem a caminar per sender. En tot moment, el camí està ben marcat i és clar. Veiem i travessem diverses cascades d'aigua. El camí no puja molt en cap moment, però es fa llarg. Arribem al nostre objectiu per al primer dia, el refugi del Cerbillonar, al cap de 2.45 h. minuts, havent parat uns 15 minuts al refugi d'Ordiso.

Estem a uns 1.800 metres d'alçada. La cabana té dues habitacions. En una no hi ha porta. I en l'altra, la part de baix de la mateixa no tanca bé i hi ha neu a dins.
Com diu l'Aleix, ja tenim activitat de tarda. Agafem la pala de neu i l'anem traient cap a fora. Ho aconseguim fer, però clar, el terra està humit. Deixem la porta oberta perquè el Sol de la tarda ho vagi assecant, però anem veient clar que estarem més secs a l'altra habitació, la que no té porta.

Allí ens acomodem per passar la nit tot observant el massís del Vinhamala, i més concretament, el pic de Cerbillona i el Central. El vent, que ha bufat a estones mentre caminàvem, es va intensificant, i, a estones, és molt fort.

Sopem, juguem a cartes (sempre guanyo jo) i ens posem als sacs de dormir. El vent es va fent cada vegada més fort. A estones, hi ha ràfegues que em fan témer que el que hem posat a la "porta" de l'habitació per intentar que el vent no ens molestés es desmunti i ens "agredeixi". Per sort, res d'això passa, però el vent no para.

Tirant de zoom, s'observa el pic de Cerbillona, i, al mig de la imatge, l'Agulla de Cerbillona

 

Quan sona el despertador, no tenim cap intenció d'anar a mirar el temps que fa. El "sentim" perfectament i ens quedem als sacs. Es va fent de dia però el vent quasi no afluixa gens. Veiem clar que amb aquest vendaval no anirem enlloc.

Així que, després d'esmorzar, refem les motxilles i anem baixant altre cop cap al cotxe. Què hi farem? L'única variant que introduïm és que quan tornem a la pista, seguim sempre per ella, per acabar arribant a Bujaruelo pel marge dret del riu Ara, després de passar pel pont d'Oncins.