dilluns, 4 de maig de 2015

Corredoret del Ferran al pic dels Tres Estanys

Preparant la sortida amb l'Elena al pic del Ventolau, vaig trobar informació de l'ascensió que hi havien fet la Sarita i el Mané, en el seu impressionant blog.
Quan hi vaig anar amb l'Elena, a l'octubre del 2014, ja em vaig fixar en el corredoret al que la Sarita i el Mané fan referència, clar que en aquesta ocasió, sense neu:

Aquí sense zoom



Aquí tirant de zoom

Ja des de llavors el vaig veure assequible i em vaig plantejar la possibilitat de fer-lo. Vaig buscar per internet i no hi vaig trobar cap referència. Tampoc ningú del Pallars amb qui he parlat no en sabia res. Així que potser l'inauguràvem.

Així les coses, el divendres 17 d'abril ens trobem amb l'Aleix i el Josep a Salàs, on hi passem la nit. De bon matí, agafem el cotxe i ens dirigim cap a Tavascan, i posteriorment fins al refugi de la Pleta del Prat.
El dia no està del tot clar, però la pressió atmosfèrica es manté estable i les previsions no són dolentes.

Refugi Pleta del Prat, a l'estació d'esquí de Tavascan

Preparant-ho tot per començar a caminar.

Per començar a caminar, seguim les indicacions que, de moment, ens indiquen cap a l'estany de Mascarida o del Diable. Anem per una pista on ja hi comença a haver-hi neu a clapes. Quan un rètol ens indica que hem de deixar la pista per anar als llocs esmentats, nosaltres no em fem cas, i seguim la pista fins al seu final. Hi ha una petita explanada, i a la dreta de la mateixa veurem, si ens hi fixem bé, una fita. Cal anar per allà.

El Sol a punt de sortir.
Ara el camí comença a pujar de debò i ja no para fins al cim. Hi ha fites, escadusseres, i, de totes formes, aviat ens posem a la neu, on hi ha traça. La neu està increïblement tova, ja a primera hora del matí:





Anem guanyant desnivell i encarem una llarga pala de neu que a la baixada farem de cul "disfrutant" com a nens:


Després del collet que es veu en la imatge anterior, entre 2.300 i 2.400 metres, el panorama s'obre bastant:
Pic de la Coma del Forn
 i ja podem veure el nostre estètic i atractiu objectiu: el pic dels Tres Estanys. El "nostre" corredor s'intueix d'esquerra a dreta, a la dreta del cim:



Malgrat la seua elegància, aquest cim queda bastant oblidat rere l'ombra del proper i més alt Ventolau. Nosaltres anem seguint per la ruta del Ventolau, en direcció al coll que separa aquest cim del dels Tres Estanys, però una mica abans d'arribar-hi, ens desviem cap a l'esquerra, a la base del nostre corredoret. Parem una mica, treiem els piolets i ens encarem cap al corredoret:







Al final, 150 metres de desnivell positiu, màxim d'uns 40º i un corredoret molt assequible, i possiblement, ideal per iniciació.

Foto de cim al pic dels Tres Estanys, a 2.758 metres d'alçada
Del cim, baixem en direcció nord al coll que separa el Tres Estanys del Ventolau. No hi ha cap mena de dificultat tècnica, i l'Aleix, un cop al coll, s'anima a pujar fins al pic de Ventolau:

El temps, com es pot observar en les fotografies, no va acabar pas de ser bo, però entre la baixada de cul de més de 200 metres de desnivell i, òbviament, aquest petit corredor, la satisfacció és molt gran. El corredor és molt i molt fàcil i assequible, i crec que ideal per iniciació. I els meus bons companys d'aventura em deixen posar-li el nom del meu petit: Corredor del Ferran al pic dels Tres Estanys.

Us deixo el track de tota la sortida pres per en Josep. I també el track només del corredor.

1 comentari:

  1. Grande Carles!!! A mi siempre me llamó la atención ese corredor y el Pic dels Tres Estanys pero nos quedó pendiente... espero volver por allí para ponerle remedio.

    Te enlazo en nuestro blog.

    Un cordial saludo.

    ResponElimina