Agulla Tourrat i comprovació d'un fantasma

El divendres, 9 de setembre, amb l'Aleix Paraguaio, ens dirigim cap al túnel de Bielsa i les poblacions occitanes d'Aragnouet i Fabian. Allí, pugem per la carretera que puja cap a l'embassament de Cap de Long. Tres corbes abans hi ha un refugi una mica precari on hi trobem una noia francesa i un noi neozelandès (que ens pregunta pel procés independentista de Catalunya!).
L'endemà, de bon matí, acabem d'arribar a l'embassament i comencem, a les 7.40 h. del matí, la travessa del mateix... que llargs que són de passar aquests embassaments. Per sort, les vistes d'aquest racó dels Pirineus són impressionants només començar a caminar, i el pic dels Tres Consellers, el Neouvielle i el Raumon ens acompanyen des de bon matí:

Cap al final de l'embassament, i abans de perdre una mica d'alçada, el panorama s'amplia i ja ens deixa veure el nostre objectiu d'avui:

En l'anterior fotografia, es pot veure, d'esquerra a dreta el pic Badet, el sempre impressionant Pic Long, i més petits el Maubic i l'Agulla Tourrat. El nostre objectiu està just al nord de l'esmentada agulla Tourrat, una petita agulla que anem a mesurar per veure si té els 10 metres de bretxa i podria ser un nou cim considerat de tres mil metres. És al que ens dediquem els caçafantames. Avui lamentem que, finalment, l'Alfredo i la Rosa no han pogut venir.
Un cop ja superat l'embassament, i sempre per clar camí o amb nombroses fites, tornem a guanyar alçada fins arribar a les restes d'un petit estany:

L'Aleix i jo ens dirigim cap a la via normal del pic Maubic, en una zona de pedra més blanquinosa que es pot començar a veure a la dreta de la imatge anterior.
Quan falten uns pocs metres per al Maubic:

l'Aleix puja a fer-lo, ja que no el té. Jo començo a mirar-me les instruccions del Patxi i l'Alfredo per arribar, per una lleixa, una mica més al sud del fantasma. Es tracta d'anar ben pegats al peu de la carena i per sobre d'una congesta que encara resisteix els rigors de l'estiu:

Trec el gps que m'ha deixat el Jordi C i me'l penjo per tenir-lo més a mà. Quan ens retrobem amb l'Aleix i després d'acomiadar al Salva, que ens hem trobat que baixava de l'Agulla Tourrat, anem superant els grans blocs blanquinosos que hi ha a la vora del Maubic, sempre en direcció nord, superant la vertical de l'Agulla Tourrat. Ens posem casc i arribem, després de grimpar i desgrimpar una mica, a l'evident lleixa que m'havien indicat l'Alfredo i el Patxi:

Per la lleixa arribem a la carena i girem ara en direcció Sud. Després d'una grimpada fàcil, ens trobem que hem de baixar a una bretxa i no veiem pas per on. Així que muntem un curt rappel de tot just tres metres:

Seguim grimpant fins arribar al cim del possible fantasma, on ens fem fotografia de "cim":

Mentre l'Aleix baixa a la bretxa immediata i que ens separa del cim de l'Agulla Tourrat, jo deixo el gps del Jordi i el meu de rellotge al cim del fantasma, comprovant l'alçada. La impressió, però, només de veure l'Aleix a la bretxa, és que no hi ha 10 metres:

Després de 10 minuts fent medicions, baixo jo a la bretxa i faig allà les corresponents medicions:

Resultat: 7 metres, no hi ha nou fantasma, tot i que l'Aleix insisteix que aquests aparells no són prou fiables. Pugem a l'Agulla Tourrat i ens fem foto de cim:

 tot contemplant l'impressionant paratge que ens envolta, amb l'Estaranha, el Campbiell i el Lentilla:

o el Badet, Maubic i el magnífic Pic Long:

De baixada, anem mirant les restes de l'antiga gelera del País Baché

i l'estany que s'hi ha format:

Ja només ens queda retornar pel mateix camí d'anada i aguantar el pas de la llarguíssima presa de Cap de Long, en un dia esplèndid meteorològicament parlant.