Dijous, 10 d'agost, dins de la primera setmana de vacances, recullo al Màrius i el seu fill Blai, per portar-lo al cim més alt del Principat, la Pica d'Estats. Després de dinar a Àreu, enfilem el quart d'hora que hi ha fins al refugi:
El divendres, ben d'hora, comencem a caminar en direcció cap a la Pica. La primera part és una pujada exigent, fins que, en una cruïlla, girem a l'esquerra i entrem, poc després, a la vall pròpiament de la Pica, amb el torrent de Sotllo:
Abans d'atravessar l'esmentat torrent, desgrimpem una gran roca. Ara, però, és més fàcil que anys enrere, doncs hi ha una llampant cadena que ho facilita:
Es baixen uns metres i es traspassa el torrent. Poc després, ja es veu per primer cop el nostre objectiu:
Continua la pujada una bona estona,
fins que arribem a veure els estanys i el massís enfarinat:
Després del segon estany, parem a menjar una mica i encarar la pujada de la famosa tartera que porta al Port de Sotllo, on arribem per sobre d'una fina capa de neu recent del dia anterior:
Malgrat el desig de pujar per la carena, també tapissada de neu, el seny ens fa seguir la via normal i descendir un centenar de metres per la vessant nord per encarar llavor la pujada cap a la coma de Riufred, per girar llavors a la dreta i fer la pujada final:
Després de cinc hores de pujada, i amb un fort vent, arribem als 3.143 metres d'alçada de la Pica d'Estats:
Malgrat el vent, aprofitem per guaitar al nostre voltant. Cap al sud, la vista arriba fins al Montsec:
I cap a l'oest, fins les Maladetes:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada