dimecres, 2 d’agost de 2017

Circular al pic del Montroig

El cap de setmana del 8 i 9 de juliol quedem amb l'Enric N. i el Josep B. Objectiu del dissabte, arribar al refugi Enric Pujol. Per diumenge, els pics del Montroig.
Anem així fins al poble de Tavascan i agafem la pista que porta cap a la pleta del Prat. Uns quilòmetres abans, deixem el cotxe en un revolt a l'esquerra, on, uns metres després i a la dreta, surt una pista. Allí dinem i ens preparem per començar a caminar, a 1100 metres:




Després de 45 minuts per la pista (que es poden fer amb cotxe si es va amb compte), i en un revolt marcat a la dreta, surt un camí indicat per anar al refugi:

 El lloc és molt bonic i no excessivament concorregut:

Arribem així a un primer refugi, a la pleta del Fangassal, a uns 1.900 metres d'alçada:
 El refugi té taula, fusta per dormir, estufa de llenya i està prou bé:

El dia està una mica estrany: ens plou una mica, surt el Sol, s'amaga...Ja comencem a tenir vistes cap al nostre objectiu principal, el pic del Montroig, amb la seua característica canal oriental, que separa els dos cims:
 L'aigua sempre present:



Arribem a un altre petit pla, el Clot de l'Escala, i aquí girem a l'esquerra per superar la graonada que se'ns presenta:
i arribar així, després d'una forta pujada, a tenir vistes sobre el primer estany, l'estany de Llavera:

Si ens girem a la dreta, ja veurem el refugi. Ens queden menys de 100 m. de desnivell i hi arribem, a 2.290 m. d'alçada:
L'estany inferior de la Gallina, just després del refugi


Passem la tarda mandrejant i descansant, i arriben dos grups més. Així, refugi pràcticament complet. L'endemà, som els primers a alçar-nos, esmorzar i sortir del refugi. Comencem a caminar a les sis del matí amb una mica de boira, malgrat l'excel·lent previsió que hi havia:

Enlloc d'anar per la via normal pel coll del Montroig, agafem una senda difusa que surt de darrere del refugi i que passa, en direcció nordoest, per sota la canal oriental per anar a un coll a la dreta del cim.  Estem així a la frontera amb l'estat francès i trobem unes fites que ens van guiant per la carena per trobar els passos més fàcils:
Arribem així a l'esmentat cim, el Montroig Nord, a 2.859 m., sense quasi posar les mans:
Desgrimpem també sense massa problemes fins a la bretxa que és el final de la canal oriental:
I ens mirem la pujada cap al cim principal. La part més complicada és el principi, la que es veu en la següent imatge:
però tot just arriba al segon grau. Grimpem amb inclinació cap a la dreta i després, la grimpada s'aclareix una mica:
Seguint les fites, doncs, arribem fins al cim principal, a 2.864 m., on s'obre una mica el panorama:
 Fem la foto de cim:
I continuem cap al pic de la Tartera o Montroig occidental. Quan girem el cap, veiem clarament les dues puntes del Montroig, si bé ara des de l'altra cara:
 Fem la foto al pic de la Tartera, a 2.846 m.:
i tenim una perspectiva bastant més clara, amb el Ventolau destacant a l'horitzó proper:
Deixem el pic de la Tartera i comencem a baixar per la via normal del Montroig. Quan estem a la collada homònima veiem la canal que suposa la via normal de pujada, però nosaltres ens desviem cap a la dreta per anar fins al pic de la Gallina. Trobem alguna fita escadussera, però no gaires:
Seguint per la carena sense cap mena de dificultat, arribem al quart cim del dia, a 2723 m. :
Des d'allí, veiem clarament l'estany inferior de la Gallina i, a la seua sortida d'aigües i a l'esquerra, el refugi on volem tornar:
Sense camí, anem en direcció entre l'estany de Sens de Baix i la canal de la via normal buscant el millor lloc. No hi ha camí ni fites, però tampoc dificultats remarcables. Arribem així a l'esmentada canal i ara sí, anem seguint les traces de camí i les nombroses fites en un espectacle d'aigua i roca:


En arribar a la sortida d'aigües de l'estany, per travessar el riu, cal desgrimpar amb compte per poder-ho passar:
Només falta remuntar els 20 metres fins al refugi, refer les motxilles, i tornar cap al cotxe. En el següent link,  podeu descarregar-vos el track de la sortida, cortesia d'en Josep.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada