El dolmen de la Casa Encantada de Pinyana

Aprofitant les vacances escolars de Setmana Santa, amb el Ferran, i amb l'Aitana, el Marcel, la Rosa i el Xesco, anem a dormir a Viu de Llevata el dimecres, 28 de març. El dijous 29, després d'esmorzar, agafem el cotxe en direcció a Corroncui. Abans d'arribar-hi, un petit cartell a l'esquerra de la carretera, després d'un revolt també a l'esquerra, ens indica el començament del camí cap al dolmen.

Aquest camí, al principi, és una pista, però nosaltres ja deixem el cotxe just al cantó de la carretereta. Si es vol, es pot continuar una mica més en cotxe per la pista. De fet, a la pista és on hi ha la pujada més forta de l'excursió.

Comencem a caminar doncs per aquesta pista fins un planell on aquesta es desdibuixa una mica. Hi ha diverses restes de sender que ens permeten orientar-nos cap al nostre objectiu, en direcció oest més o menys. Ara, les restes de sender planegen una bona estona, i anem tocant una mica de neu.

De cop comencem a baixar, sempre més o menys en la mateixa direcció i entrem en una zona boscosa i molt bonica, que ens deixa ja a prop del nostre objectiu, el dolmen de la Casa Encantada de Pinyana.

Iniciem el camí de retorn, ara, és clar, en pujada. Passem per un bocí on sembla que els senglars hi han fet feina:

I el bosc que comentàvem abans:

Al bocí més pla trobem aquesta curiosa deixalla:

Retornem doncs pel mateix lloc i cap a Viu hi falta gent per menjar carn a la brasa...