Corredor "La Laura de Ca del Mestre" al pic dels Tres Estanys

Si em dius adéu,
vull que el dia sigui net i clar,
que cap ocell
trenqui l'harmonia del seu cant.
Que tinguis sort
i que trobis el que t'ha mancat
en mi.
(Lluís Llach, Que tinguem sort)

Cinquena ascensió personal al pic dels Tres Estanys, i cinquena vegada sense fer-ho per la via normal. I amb aquesta crec que tanco el cercle començat a l'abril del 2015 amb el corredor del Ferran. Hem "inagurat" (si més no, no tenim constància que algú ho fes abans) fins a 6 corredors a aquest estètic pic (si es mira des de la zona de la Pleta del Prat): 3 a la cara est i 3 a la cara oest.
En aquest cas, amb el Joanet i l'Andrea anem el dissabte 21 d'abril i per la pista ja coneguda fins el ja també conegut allau que la talla.

Allí ens carreguem unes pesades motxilles i comencem a caminar fins la finalització de la pista:

Llavors seguim per terreny ja nevat pel camí que creua l'espectacular cascada que baixa de l'estany de la Gola.

Creuat el pont de neu, el Joanet no té cap intenció de buscar les zetes que fa el camí per guanyar el desnivell. Comença a pujar al recte.

En poc més de 2 hores des de començar a caminar arribem al refugi de la Gola, poc abans de l'estany del mateix nom:

 Al seu exterior, a 2.200 m., hi ha un metre i mig de neu: espectacular:

Passem la resta de la tarda al refugi desfent neu per al sopar i hidratar-nos.

L'endemà, de bon matí, voregem l'estany per l'esquerra orogràfica (el camí d'estiu va per la dreta, però dóna molt tomb) i així, malgrat algun flanqueig poc còmode, guanyem temps i desnivell. L'aspecte de l'estany és espectacular:

Arribem així ja a veure el pic dels Tres Estanys i, a simple vista, l'esfereïdor corredor que pretenem fer. Sort que anem amb material per intentar-lo:

Ens hi anem apropant i allà on ens equipem, al cantó dret del corredor, entre unes roques, ja sembla que el principi no és tan terrible. Malgrat això, el Joanet s'endú les dues cordes i el material cap amunt. Fa com una diagonal per muntar la primera reunió al cantó esquerra del corredor, a la paret de roca. L'Andrea i jo pugem i ja veiem que la cosa no és tan "fiera" com semblava. Uns 40 graus aquest primer llarg.

El Joanet torna a marxar i fa un nou llarg, ara muntant la reunió al cantó dret del corredor. També 40 graus amb algun moment de 45.

I, com no, el Joanet, fa el tercer i últim llarg, la part final que més por feia des de lluny, i en surt un altre llarg de 40 graus. Fa la darrera reunió ja a la carena i a la neu, amb els dos piolets.

Un cop altre cop replegats a la carena, fem els aproximadament 50 metres de desnivell que ens queden fins al cim. Ens ha quedat el corredor més llarg, uns 160 metres, però també molt assequible. Es pot fer amb el material personal i sense corda.

 L'Andrea arriba al cim:

 Vistes cap al Ventolau:

 Cap a la Coma del Forn

 I foto de cim:

Després de menjar una mica al cim, baixem, ara sí, per la via normal cap al coll que separa el pic dels Tres Estanys del més famós Ventolau, passant per la sortida del corredor del Ferran i dels dos corredors de l'arròs. Allí girem cap a l'esquerra i tornem cap a la nostra vall, cap al refugi i cap al cotxe.
En Joanet i l'Andrea em deixen triar el nom: "La Laura de Ca del Mestre", en homenatge a la Laura i a la seua família de Ca del Mestre de Viu de Llevata.
Tanco així els corredors del pic dels Tres Estanys, que aquí us deixo en resum i de manera cronològica:
-Corredor del Ferran
-Corredor de la Ballarina
-Corredor "Arròs a la cubana" i "Arròs a la cubana amb allets"
-Corredor de l'Andrea

I aquí us deixo la fotografia de la paret oest del pic dels Tres Estanys:

I ja posats, la del cantó est, en primícia: