Corredors "Arròs a la cubana" i "Arròs a la cubana amb allets" al pic dels Tres Estanys"

En menys d'un any, del 18 d'abril del 2015 al 3 d'abril del 2016, he pujat ja tres vegades al pic dels Tres Estanys. Aquí ve la crònica, i justificació, d'aquesta tercera ascensió.
Ens trobem una vegada més a Salàs el dissabte, 2 d'abril, amb en Josep i en Joanet. El diumenge, de bon matí, ens dirigim cap a Esterri d'Àneu, i d'allí a Unarre i un punt entre les petites poblacions de Cervi i Gavàs. Allí agafem la pista que puja fins vora el planell de Sartari i l'estany de la Gola. No podem fer tota la pista, perquè una llengua de neu ens ho impedeix.
Són les 7.25 h del matí quan comencem a caminar:

En 20 minuts arribem fins a l'aparcament on es poden deixar els vehicles i continuem cap al planell de Sartari:

S'acaba la pista i comença el sender. Trobem mig trencat el pont que salva l'aigua que ve de l'estany de la Gola:

Ara sí, el camí comença a pujar més clarament tot fent ziga-zagues.

I arribem així al refugi de l'estany de la Gola, a 2.231 metres d'alçada:

i poc després, ja a l'estany pròpiament dit, encara cobert de neu:

amb curioses formacions:

Enlloc de seguir la ruta d'estiu que dóna la volta per l'esquerra de l'estany segons pugem (dreta orogràfica), anem per la seua dreta guanyant alçada:

fins al lloc on s'alberguen els tres estanys. Allí retrobem el nostre vell amic, el pic dels Tres Estanys per la seua vessant oest, no tan atractiva com l'est:

No anem cap al coll, a la dreta (sud) que el separa del pic de la Coma del Forn, sinó cap a l'esquerra, nord, en direcció cap al coll que el separa del pic de Ventolau. Poc abans d'arribar-hi, ens dirigim cap al peu del corredor triat, el que es veu a la imatge anterior que puja de dreta a esquerra fins a un punt molt proper al cim, i que acaba éssent un corredor justament oposat al primer que vam recórrer en aquest cim, però en la cara est, el corredoret del Ferran.
Un cop al seu peu, ens posem el casc i agafem els dos piolets. No portem més material, ja prevèiem que seria bastant fàcil. En Josep es queda allí, i ens fa fotos des de baix:

La part més pendent és la primera, que tot just arriba als 45 graus. Després, tot just deu arribar als 40 graus. Es tracta del corredor més fàcil dels tres que hem fet en aquest cim. A mig corredor, s'obre una altra línia a la dreta (no visible des de baix) a la qual es dirigeix en Joan:

Aquest es manté més en els 40 graus, tot i que acaba diluint-se una mica abans d'arribar a la carena.

Aquí teniu una imatge del final del corredor "Arròs a la cubana":

I ara, unes fotos de la seua variant de sortida per la dreta, "Arròs a la cubana amb allets":

Un cop retrobats de nou a la carena, recorrem els pocs metres per tornar a xafar el pic dels Tres Estanys, a 2.758 metres d'alçada. Vistes cap al sud, el proper Coma del Forn i el Campirme:

 Vistes cap al sudoest més proper, les valls d'Àneu:

 Cap a l'oest i les Maladetes:

 Cap al nord proper, el Ventolau:

 I foto de cim. Fa vent i no estem per fer gaires experiments:

Retornem pels nostres passos cap al nord, però ara seguim fins al coll que separa el pic dels Tres Estanys del Ventolau. Allí girem cap a l'esquerra i tornem a passar per sota del nostre nou corredor i ens retrobem amb el Josep.
Desfem camí fins al cotxe i cap a casa.
Aquí teniu dos tracks:
El primer és el del Josep, fins al peu del corredor.
I aquest és el que hi surt només l'itinerari del corredor "Arròs a la cubana":