dimarts, 17 de maig de 2016

Canal "Mossèn Ramon d'Aina" al pic de la Serrera

Vaig pujar al pic de la Serrera, per primera vegada, al juny del 1989, amb 16 anys. Va ser el meu primer cim d'alta muntanya, tot i que la nostra intenció era pujar al pic Estanys Vall del Riu i l'Estanyó. Però amb els pocs coneixements que teníem, i amb la vista impressionant que el pic té des de la vora del refugi de Sorteny, ens vam equivocar del tot:






Com he dit, era el juny del 1989, i des de l'aparcament, només es veia una llengua de neu que pujava cap al cim. Amb el temps, he sabut que allò és una canal, o un corredor. Llavors, ni podia imaginar-me que algun dia pujaria per canals i corredors.
Per què tota aquesta introducció? Perquè ja feia temps que tenia ganes de pujar al pic de la Serrera, per aquella "llengua" de neu, per aquella canal.
Amb l'Aleix B., com no, vam quedar a Ponts el divendres, 29 d'abril, per anar-nos-en a la casa de colònies d'Aina, a Canillo, que tantes vegades ens acull. Els hi diem que volem anar, una vegada més, al pic de la Serrera. Però no els hi diem res de les nostres intencions.Volem pujar-hi per aquella canal tan atractiva a aquest cim tan estètic i atractiu.
I volem dedicar a aquesta ascensió a mossèn Ramon d'Aina, el cap visible de la casa de colònies que ens acull i ens ha acollit durant tants anys, en una gran tasca humana, pedagògica, educativa i social. Moltes gràcies, gent d'Aina: Esther, Lusi, Cinta, Digna...

 

Hi ha molt poca cosa a internet d'aquesta canal, tot i que n'hi ha un track a internet que no n'explica res: track, i un esment d'uns que diuen que hi baixen esquiant.
El dissabte 30, ens alcem ben aviat i ens dirigim cap al poble del Serrat i el parc natural de la vall de Sorteny.
La previsió meteorològica no és gaire bona, però diu que a mig matí, farà bon temps.


Així doncs, a les 7.45 h. del matí comencem a caminar. Passem pel costat esquerre del refugi de Sorteny, ara només oberta la part lliure, i seguim per la via normal del pic de la Serrera. Quan arribem al pont que creua el riu de la Cebollera, no el passem pas. Aquí deixem la via normal i girem a l'esquerra. Encara hi ha camí. De fet, hi ha camí fins que se surt del bosc, i, ara sí, comença la neu contínua.



El temps va empitjorant i ens fa témer que no puguem fer la canal. Per sort, l'Aleix ha fet una bona foto del peu de la canal, i la trobem entre la boira i la neu que comença a caure:
 I ens dirigim cap al principi de la canal:
 Encara hi ha força neu i no hi ha pas dificultat:


 Vista cap avall de la sortida de la canal:
 Al final, la canal perd definició i s'entra a una pala que va a parar a la carena cimera...
 i al cim:

Ens decidim a baixar per la via normal de Sorteny, en direcció a la collada de Meners, encara que no hi arribem, sinó que ens llencem per la pala amb la tècnica del piolet escombra. El temps, finalment, s'aclareix, i ens deixa fer fotos de l'estètic cim i de la canal:





Aquí us deixem la ressenya:



Finalment, us deixem dos tracks: Aquest és el que puja al pic de la Serrera pel coll de la Cebollera, que ens servirà per apropar-nos al peu de la canal. I aquest és el que indica just la canal.
Va per tu, Ramon...Moltes gràcies.


2 comentaris: