Corredor de l'Andrea al pic dels Tres Estanys

Seguim la nostra particular història amb el pic dels Tres Estanys. El dissabte 18, amb el Joanet i l'Enric, anem a dormir a Ribera de Cardós. Objectiu, un nou corredor del qual no tenim notícies de que s'hagi fet. Amb aquest, ja serà el 3r a la cara est: Corredoret del "Ferran" i Corredor de la "Ballarina". Més els dos que tenim a la cara oest: Corredor "Arròs a la cubana" i la seua variant "Arròs a la cubana amb allets".
De bon matí, doncs, fem els quilòmetres amb cotxe que ens separen del poble de Tavascan i encarem la pujada fins al refugi de la Pleta del Prat, on deixarem el cotxe.
Comencem a caminar a les 7.25 h. del matí. El temps és magnífic. Anem progressant per terreny ja conegut fins deixar la pista i encarar la pujada contínua:

El Sol ens agafa al principi de la pujada de la gran pala:

que ara es pot observar ja des de dalt.

Superada la pala, fem un descans, i ja veiem el nostre bonic objectiu:

 

Aquí deixem el camí a la normal del Tres Estanys i el Ventolau, per seguir les traces que van al coll entre el Coma del Forn i el Tres Estanys:

Encara bastant abans del coll, girem a la dreta, i ja sense traces (tot i que en veiem algunes d'esquís per tot arreu), anem atansant-nos al peu del corredor:

Dels dos que es veuen a continuació, el de l'esquerra és el de la Ballarina. El de la dreta, el nostre objectiu:

A l'esperó rocós que separa ambdós corredors ens equipem (tot i que encara no agafem corda) i ens hi anem atansant:

Vista des del peu del corredor, al principi entre 40 i 45 graus:

El Joanet va al davant i fa fotos mirant cap a baix.

L'últim bocí de corredor voreja els 50 graus:

El Joanet acaba la part nevada del corredor, el corredor en sí, i es desplaça uns 6-7 metres cap a la dreta, en diagonal ascendent. Munta reunió en unes roques:

Si fins ara tot ha estat neu, a partir d'aquí la cosa es complica. El temps que havia estat excel·lent fins llavors, canvia. Continuem tenint Sol, però comença un fort vent que ens tira la neu a la cara i que impedeix que, quan el Joan s'encara amb l'escalada, entenguem el que ens diu.
Cal dir, abans de fer l'explicació, que les condicions d'aquest bocí deuen ser bastant variables en funció de la presència i qualitat de la neu que trobem. Nosaltres veníem d'una nevada de feia uns 5 dies.
Així, el Joanet surt de la reunió amb clara tendència cap a la dreta, fins situar-se al peu d'unes roques, a uns 5 metres de la reunió, on gira a l'esquerra. Aquí encara el veiem, i està dubtant uns quants minuts. Posa dues assegurances en molt poc espai, cosa increïble en ell, i segueix en diagonal ascendent per terreny mixte (M3) cap a l'esquerra, fins muntar reunió, més precària. La següent foto és des d'aquesta reunió:

Des d'aquesta segona reunió, puja uns 3-4 metres a la dreta per arribar a una altra línia de neu, d'uns 45 graus, que en 20 metres més, ens deixa directament al cim:

El vent és molt considerable i tot just pleguem les cordes,

fem foto de cim:

i baixem cap a la dreta, al coll entre el Ventolau i el Tres Estanys:

Allà, més resguardats del vent, mengem, ens desequipem i comentem la jugada. Ja tenim fet el nou corredor de l'Andrea, dedicat a la parella del mestre Joanet. Baixem per la via normal del Ventolau i abans de la gran pala reprenem les nostres traces.
Aquí us deixem el track de tota la ruta, cortesia de l'Enric, i el track de només el corredor.

Finalment, us deixo un dibuix del corredor:

I un altre dels 3 que hem fet a la cara est del pic dels Tres Estanys:

Des d'aquí, es veu una llengua de neu d'uns 45 graus i uns 20 metres que ens deixarà dos metres a la dreta del cim.