dimecres, 8 de febrer de 2017

El Taga, premi de consolació

Tot i tenir altres plans segurament més atractius, la mala previsió meteorològica ens fa ballar el cap fins a última hora: decisió? El Taga des de Bruguera i el coll de Jou. Quedem així amb els Aleixos el dissabte a la tarda i anem cap allà. Dormim a la Gona i el diumenge a les 8.10 comencem a caminar, a 1200 metres d'alçada:




A l'estiu, una estreta carretera asfaltada condueix fins al coll de Jou, però ja des de bon principi, l'esmentada pista té trams gelats i nevats, i decidim anar a peu, malgrat que hi ha roderes fins al mateix coll:


Així, fem a peu els 7,5 km de pista fins a l'esmentat coll:

El dia està estrany. Ben clar al matí i sense vent, la cosa es va complicant i arribem al coll de Jou, a més de 1.600 metres, amb bastants núvols, però encara sense vent:

Ens ha costat una hora i tres quarts arribar fins aquí. Del coll al cim tardarem una altra hora. Es tracta de seguir, amb molt poca neu, un filat que separa els termes municipals de Ribes i Ogassa:

Seguint l'esmentat filat, s'arriba a la carena cimera un centenar de metres a la dreta del cim. Ja abans, el vent es va enfortint, i quan arribem a la carena, és bastant considerable (veure vídeo més avall)  i bastant desagradable. Al cim coincidim amb altres muntanyencs que han pujat, no sabem si des d'Ogassa o des de Pardines:

Acabem amb una fotografia artística de l'Aleix:

i amb un video del cim, també de l'Aleix, on es poden captar les males condicions:

video



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada