dijous, 25 de febrer de 2016

Corredor de la Ballarina al pic dels Tres Estanys

Crec que puc afirmar que l'ascensió al pic de Ventolau, a l'octubre del 2014, amb l'Elena de Tremp, va ser ben prolífica. Buscant-ne informació, vaig anar a parar a l'ascensió que n'havien fet la Sarita i el Mane, que suggeria un corredor fàcil. A la primavera següent, amb l'Aleix i en Josep, vam fer el corredoret del Ferran al pic dels Tres Estanys.
I baixant d'aquest cim tan estètic, ens vam fixar en una altra línia de neu a l'esquerra del cim. Quan, al cap d'uns dies vam pujar al pic de la Coma del Forn, vam estar retratant la "nova" línia de neu per veure-la millor.
N'hem anat parlant i al final, amb l'Aleix, i en Joanet, retrobat després de molt temps, ens trobem a Salàs el divendres, 19 de febrer, per tornar a la pleta del Prat de Tavascan el matí del dissabte, 20 de febrer:

L'estètic pic dels Tres Estanys



És la tercera vegada que estic per la Pleta del Prat i, amb diferència, és el millor dia. El cel està totalment clar i tampoc fa massa fred quan comencem a caminar, a les 7.45 h. Estem a uns 1.700 metres d'alçada. És també la primera vegada que xafem neu contínua des de l'aparcament. La neu està molt i molt tova, i aviat ens posem les raquetes per continuar progressant. Jo em sento fluix quasi des de l'hora de començar. No sé si és l'edat dels meus companys o que jo no tinc el dia. Així, aniré a remolc quasi tot el dia.


Quan ens comença a tocar el Sol, ens hem de treure roba. Avui suarem...


Més a poc a poc del que voldríem anem progressant fins a divisar el nostre objectiu, el pic dels Tres Estanys, i amb ell, el corredor al que volem anar. Hi ha molta més neu de quan l'havíem vist les altres dues vegades... i sembla assequible...
Ens anem atansant al peu del corredor:



i ens equipem amb els grampons, el casc i l'arnés. Deixem les cordes a la motxilla i les traurem si fa falta, que no serà... L'Aleix comença a obrir traça:






Després s'hi posat el Joanet... i anem fent



 



 

fins que sortim del mateix, uns 150 metres més amunt, amb una pendent d'uns 40 graus i un màxim de 45.

Un cop allà, ens queden uns 50 metres de desnivell fins al cim, per una pala de neu i una mica de roca, ja sense dificultat. Hi arribem cap a les 12.15 h.

Les vistes són espectaculars. En primer terme, una mica més al nord, el Ventolau:
 Cap al nordest, el Certascan:
 Cap a l'est, i entre altres, la Pica d'Estats i el Monteixo:

Cap al sud, primer el Coma del Forn i el Campirme. Més enllà, el Tuc de l'Orri i els Montsecs:

I cap a l'oest, també entre altres, el massís de les Maladetes:
 El Joanet al cim:
 I els tres:

Baixant, pensàvem tirar-nos amb la memorable tècnica del piolet escombra, però ho vam poder fer molt poc. La neu estava tan tova que no hi havia manera.
Sí que vam aprofitar per fer algunes fotos del corredoret del Ferran més nevat que quan el vam fer.

Des de dalt:

I des de sota:

Us podeu descarregar el track de la sortida aquí.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada