Circular al Tuc de Comamarja

Com cada any des de ja en fa una colla, passem el cap d'any amb famílies a Viu de Llevata. Igualment, també ja és una tradició fer alguna sortida hivernal durant aquells dies.
Així, enguany va tocar el dissabte, 2 de gener. Va ser un dia ben estrany: núvols, boira, sol, vent, neu... de tot una mica. Però amb l'Isaac i l'Aleix vam poder arribar-nos fins al Tuc de Comamarja, de 2.562 metres d'alçada, tot i que no vam poder gaudir de les seues vistes... perquè en el moment del cim no es veia gran cosa.
Per apropar-nos-hi, anem fins a Taüll i seguim en direcció cap al pla de l'Ermita. Uns centenars de metres abans d'arribar-hi, hi ha un petit desviament que porta cap una granja. Allí deixem el vehicle i comencem a caminar per la dreta de la construcció, segons hi arribem.

El camí va pujant fen una diagonal en direcció nordoest per donar el tomb a la llarga carena que es desprèn del mateix cim. El camí és una mica perdedor al principi, però després es va aclarint i hi ha unes estaques amb pintura groga.

Vistes cap al pic de l'Aüt

Quan s'arriba a la mateixa carena, seguim uns metres més per l'altre cantó, en direcció est, fins que ens decidim a deixar el camí i dirigir-nos cap a la carena, a la nostra dreta:

Aquí ja ens trobem les restes de la nevada de la nit anterior. La carena és ampla i sense cap mena de dificultat. Anem guanyant alçada en direcció est i una mica al sud:

El cim queda una mica enretirat i girem a l'esquerra (nord) per acabar d'arribar-hi:

Els protagonistes de l'ascensió al cim...

Per baixar, diverses ressenyes expliquen que ho fan directament cap al pla de l'Ermita, i així ens decidim a fer-ho. Tornem al cordal principal i comencem a baixar en clara direcció sud. El principi és una mica delicat, perquè és bastant pendent i hi ha neu i roca. Després, la pendent se suavitza i baixem més còmodament. Fins i tot, ens comença a nevar. Finalment, arribem al pla de l'Ermita:

i per la mateixa carretera, girem a la dreta i baixem fins al punt d'inici de la sortida.