dimarts, 15 de desembre de 2015

Pic de Contraix per la vall de Sarradé

El cap de setmana del 12 i 13 de desembre la previsió meteorològica és bona per als Pirineus (no pas així a la plana de Lleida, que amb la seua boira aviat declararem reserva mundial contra el canvi climàtic).
Amb l'Aleix i la Laiots ens fixem en la vall de Boí i el pic de Contraix per la solitària vall de Sarradé.
Així, ens dirigim amb el cotxe fins a l'entrada d'Aigüestortes del Parc Nacional. Allí, el terra ja està mig nevat i gelat. Hi ha uns quants cotxes més, però no gaires. El temps és bo, però no hi toca el Sol i fa un bon fred. Ens equipem i comencem a caminar pel camí de la Llúdriga:






el camí clàssic per evitar la pista que va cap a l'estany Llebreta i el planell d'Aigüestortes. Estem a uns 1.400 metres d'alçada. Hi ha clapes de neu, bastant gelada, ja des del principi. 
Al cap d'una estona ens incorporem a la pista asfaltada que utilitzen els taxis i arribem així a l'estany Llebreta, a 1.600 metres:


De la cua de l'estany, a l'esquerra hi ha un cartell que indica "Sarradé". Cap allí ens dirigim. Si fins ara el camí i la pista anaven pujant moderadament, ara sí que la cosa comença a pujar de valent. Tal com ens atansem a creuar el rierol, les clapes de neu es van fent més contínues. La neu està ben rara: ara molt tova, ara ben dura. No saps què et depararà el següent pas que faràs.


També ens acompanyen els isards.

Així arribem a l'estany de Sarradé, a 2.123 metres d'alçada, ja mig glaçat:
Fins aquí, hi havia camí ben marcat o traces a la neu. A partir d'aquí, trobem algunes traces a la neu, però ja poca  cosa. Un cop superat l'estany, cal seguir en direcció a l'evident Canalot de Sarradé. És un petit puja i baixa que se'ns fa pesat per la neu, que continua de la mateixa manera. Ara molta, ara poca, ara dura, ara tova, ara sense neu. Arribem al Canalot i la pendent s'accentua. Ens calcem els grampons per pujar-ho amb més comoditat que, ara sí, la neu està més dura, finalment.
Tot just superat el Canalot de Sarradé, amb l'estany i la vall al darrere.

Passem la Bassa de Sarradé sense adonar-nos-en, doncs està sota la neu, i després, el plenament gelat estany de Sarradé d'Amunt:




Ara el panorama ja s'ha obert més ostensiblement, i el pic de Sarradé, que feia estona que dominava la contrada, deixa pas a un petit circ on ja es veu el coll de Colieto, el pic de Contraix, el coll de Sarradé i l'esmentat pic de Sarradé.
Quan veiem això, el nostre cap comença a barrinar veient el panorama: decidim dirigir-nos cap al coll de Colieto, per pujar al nostre objectiu primerenc, pic de Contraix, baixar cap al coll de Sarradé i després afegir-hi el pic de Sarradé. Així, seguim per la neu fins la part més esquerra del coll de Colieto. Ens traiem els grampons i anem cap a la carena. La cosa no és tan fàcil com sembla. I arribar a la part més a l'est del coll (més propera al cim on volíem anar) no ho veim clar. Tirem enrera i tornem a la neu. La Laiots se'n cansa i diu que ens espera més avall. L'Aleix i jo progressem cap al nordest tot el que podem per la neu, i arribem, ara sí, ja a la carena cimera. Cal grimpar una mica, però sense massa exposició, i la roca està bé.

El coll de Colieto ja des de vora el cim del Contraix.

Arribem així al cim del pic de Contraix, de 2.958 metres d'alçada. Les vistes són espectaculars:






Però no ens hi entretenim gaire, que se'ns fa tard. Baixem ara cap al coll de Sarradé (per on pensàvem pujar inicialment). Hi ha alguna desgrimpada, però fàcil, i trobem algunes fites. Descartem pujar al pic de Sarradé, per l'hora que és. I ja no arribem al coll, sinó que anem derivant cap a la dreta per anar a trobar la Laia. Un cop retrobats, iniciem el llarg descens fins al cotxe, on arribem quan ja comença a fosquejar...


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada