El circ de Comaminyana: Pics de Roques Blanques, l'Aüt, Erill, Comaminyana i Aubacs

Dissabte, 7 de novembre: Aleix, Miquel, Eduard, Toni  i jo mateix ens trobem a Viu de Llevata. Després d'un bon sopar i una bona xerrada, ens anem a dormir.
Diumenge toca matinar per aprofitar les hores del bon Sol que està previst. Ens alcem a les 5 del matí, esmorzem i agafem el cotxe. Ens n'anem cap a la vall de Boí. Uns 300 metres abans de la planta embotelladora de Caldes de Boí, hi ha una curtíssima pista (15 metres potser) a l'esquerra segons es puja, que ens deixa en un petit pla amb espai per a dos o tres vehicles.
Allí comencem a caminar, a les 7 h. del matí. Hi ha un cartell que hi posa "Montanyeta, 2 hores". Comencem travessant un pont sobre el riu La Noguera de Tor.  Passat el pont, un altre cartell indicador ens fa girar cap a la dreta fins trobar-nos-en un altre, uns dos-cents metres més enllà, que ens fa girar cap a l'esquerra just abans d'un altre pont de fusta. Acabem d'incorporar-nos a la ruta de l'aigua. La seguim en clara direcció sud uns quants minuts. Poc després de passar per un altre pont de fusta (que salva el barranc que baixa de la vall de la Montanyeta), trobarem un altre cartell indicador que hi continua posant "Montanyeta". El camí, que fins ara ha fet diverses pujades i baixades, comença a pujar de manera decidida i quasi sense descans fins al Pletiu dels Coms, a 1850 metres d'alçada, on hi ha una petita cabana tancada:

Fins aquí, el camí ha estat clar i evident, i en clara direcció d'est a oest, per la vall de la Montanyeta, per on vam fer un altre recorregut circular, amb l'Aleix, ara fa un parell d'anys. El podeu veure clicant aquí. Ara, però, volem canviar de vall. Concretament, volem anar cap a l'esquerra, sud, cap on es veu en la següent fotografia:

Per fer-ho, toca seguir uns quants metres per la mateixa vall, passant per sota la font que hi ha uns metres més enllà del refugi. Hi ha traces de camí que es dirigeixen, en diagonal, a travessar el rierol. Un cop passat, el camí es desdibuixa una mica més. Encara que sembli mentida, seguim ara pujant en diagonal, en direcció oest, com si no volguéssim anar cap a la vall de Comaminyana que ens queda una mica a l'esquena i a l'esquerra. Passats uns metres i un esperó rocós, veurem ja traces de camí que pugen cap a l'esquerra (sud). El camí es fa més clar i ens dirigeix, ara sí, cap a l'est i cap al sud, per sobre de l'esmentat esperó.

Al cap d'una estona, se'ns obre clarament, la vall de Comaminyana, destacant-hi el pic de l'Aüt, i part de la carena que pretenem recórrer, com es veu en la següent fotografia. De fet, es veu el tall a la carena, després del pic, que és el que no sabem si podrem passar sense material, que no en portem. A partir d'aquí, el camí es desdibuixa una mica i va més cap al fons de vall. Nosaltres volem anar al coll que s'intueix abans del pic de l'Aüt. Durant la pujada al coll, retrobem un camí ben traçat.

Pujant cap al coll, a 2.278 metres, entre el pic de Roques Blanques i l'Aüt

Un cop al coll, ja ens toca el Sol. Deixem les motxilles i, abans de pujar al pic de l'Aüt, girem en diercció nord per fer la curta carena arbrada fins al pic de Roques Blanques, de 2.310 metres d'alçada:

Des del pic de Roques Blanques, l'Aüt en primer terme i el pic d'Erill al seu darrere.

Foto de cim al pic de Roques Blanques

Un cop retornats al coll, fem un mos i ens dirigim cap a la carena que puja cap a l'Aüt. Són 250 metres de desnivell amb camí:

Vista enrere cap a al carena i el pic de Roques Blanques

 Un cop al cim de l'Aüt, a 2.532 metres, les vistes s'obren generosament:

Cap al nordoest, pic de la Baserca a l'esquerra i pic de la Torreta o Punta Senyalada, a la dreta.

Cap al nord, Pic d'Abellers a l'esquerra, Bessiberi Mig traient el cap, i la mole que conformen el Bessiberri Sud, Comaloforno, Punta Passet i Punta Lequeutre.

Més cap al nordest, vall de Boí, amb la presa de Cavallers i la Punta Alta de Comalesbienes

Cap al sud, el Montsec d'Ares i el de l'Estall, amb el tall del congost de Montrebei al mig

Cap a l'oest, en primer terme el pic de la Gelada i el Roies de Cardet. Més al fons, el Turbón.

Una mica més cap al nordoest, el pic de Comaminyana primer i les Maladetes al fons.

Cap a l'oest immediat, la carretera de la vall de Boí i el començament de la ribera de Sant Nicolau, Aigüestortes.

Foto de cim al pic de l'Aüt.

Entrem ara en "terreny desconegut", donat que no hem trobat informació de la carena que seguim. Anem en direcció oest, cap al pic d'Erill. La baixada exposada a una primera bretxa l'evitem baixant uns metres pel cantó sud de la carena, gràcies a les indicacions d'en Miquel, que ens precedeix uns metres:

Però no sabem com baixar a una segona bretxa (i encara no hem arribat a la que havíem vist des del fons de la vall). Així que el Miquel comença a baixar cap al nord, per intentar recuperar la carena més endavant. Evidentment, no hi ha camí i s'han d'extremar les precaucions, però es va deixant fer:

Vista cap al bocí de carena que hem recorregut

Un cop a la pendent més suau, reprenem la direcció oest i podem pujar sense complicacions a la bretxa que havíem vist a primera hora del matí:

Segurament, el més ràpid i fàcil hagués estat, des del pic de l'Aüt, recular cap al coll anterior i seguir pel fons de vall fins l'esmentada bretxa. Un cop a la bretxa, falten pocs metres de desnivell per arribar al pic d'Erill, a 2.516 metres:

Des del pic d'Erill, vistes cap al nordoest i la carena cap al pic de Comaminyana

Cap a l'est, Boí, Taüll, el Pla de l'Ermita i les muntanyes del Pallars

Al cim del pic de l'Erill

Vistes cap a la carena que uneix el pic de l'Erill i el pic de l'Aüt

Recorrem ara la fàcil carena cap al pic de Comaminyana, passant per una cota sense nom de 2.545 metres. Un cop al cim del pic de Comaminyana, de 2.625 metres, amb l'Aleix i el Miquel ens dirigim, ja sense motxilles cap al veí cim d'Aubacs. Encara que a la foto següent es pot veure un bocí de cresta delicat,

per l'esquerra, vessant sud, hi ha una traça de camí que implica fer més desnivell, però que ens evita les dificultats. Arribem així al pic d'Aubacs, 2.633 metres:

Retornem al pic de Comaminyana, perquè l'Aubacs ja no ens permet tornar al barranc de Comaminyana, i allí ens fem la foto de cim, sense l'Eduard i el Toni, que ja han començat a baixar:

Plenament satisfets, retornem uns 50 metres cap al pic d'Erill, al punt més baix de la carena, i allí la deixem per dirigir-nos cap a l'est, cap a la vall de Comaminyana. No hi ha camí, però no hi ha complicacions si vas guaitant. Així, retornem a la vall de la Montanyeta i per camí conegut, al cotxe, després d'un dia radiant i més de 1.700 metres de desnivell positiu. 

Us podeu descarregar el track aquí, fet pel Miquel. Heu de tenir en compte que al final es van enredar una mica pel camí de l'aigua.