Però amb l'Aleix, dissabte al matí, tenim previst l'ascensió a uns quants cims d'una vall bastant desconeguda, la vall de la Montanyeta.
Dissabte anem amb cotxe fins a uns 300 metres abans de la planta embotelladora de Caldes de Boí. Allí hi ha una curta pista on hi ha lloc per a dos o tres cotxes per a aparcar.
Allà mateix hi ha un cartell que hi posa "Montanyeta, 2 hores". Comencem travessant un pont sobre el riu La Noguera de Tor quan falten deu minuts per a les vuit del matí. Passat el pont, un altre cartell indicador ens fa girar cap a la dreta fins trobar-nos-en un altre, uns dos-cents metres més enllà, que ens fa girar cap a l'esquerra just abans d'un altre pont de fusta. Acabem d'incorporar-nos a la ruta de l'aigua. La seguim en clara direcció sud uns quants minuts. Poc després de passar per un altre pont de fusta (que salva el barranc que baixa de la vall de la Montanyeta), trobarem un altre cartell indicador que hi continua posant "Montanyeta". Ara sí que s'ha acabat el passeig i comencem a pujar sense descans per un marcat camí en direcció oest, pel vessant dret, orogràfic, de la vall. No hi ha quasi descans, i el camí o puja, o puja molt, senpre entremig del bosc.
Al cap d'una hora travessem el llit del barranc, i ens cinc minuts més arribem a una cabana de pastors en plena reforma. Estem a 1850 metres d'alçada i ara el bosc s'ha obert una mica.
Un cop aquí, acompanyats per un bon grapat de vaques i vedells, ens mirem el panorama i ens decidim a deixar el fons de la vall per a, ja sense camí, pujar en direcció nord i nord-est cap a la carena que tenim al davant, en direcció al nostre primer cim del dia, el Bony dels Roures.
Des de la cabana, pugem sense camí per aquí. |
Vista del fons de la vall des de vora la cabana |
Just a la nostra esquena teníem el barranc de Coma Minyana. |
Tal com guanyem alçada, la cabana es va quedant petita. |
Pugem enmig del bosc i l'Aleix va trobant i recollint uns quants bolets. Quan arribem a la carena, encara plenament boscosa, girem a la dreta per a buscar el punt més alt. Efectivament, hi ha un punt en que ja baixa descaradament. Hem de suposar que estem al primer cim del dia, el Bony dels Roures, de 2.085 metres d'alçada:
Ara canviem de direccio. Anem en direcció oest altre cop per la carena que separa la vall de la Montanyeta, d'on venim, de la de Llubriqueto, molt més coneguda:
D'esquerra a dreta: Pic de la Torreta o Punta Senyalada, Pic d'Abellers, Bessiberri Sud i més confosos, Coma-lo-Forno, Passet i Lequeutre |
Més a l'esquerra, la vall de Llubriqueto, amb l'estany Roi al mig. |
A mesura que guanyem alçada, la carena es va esclarissant i desapareix el bosc:
Arribem així al segon cim del dia, molt més clar i marcat. És el "Bonys de la Cova", de 2.413 metres, on hi trobem la primera fita des de que hem deixat la cabana:
Després d'una petita baixada, encarem la pujada al pic de Fenerui, a 2.580 metres d'alçada, i on ens ajuntem amb la carena, més important, que separa la vall de Boí de la vall de Barrabés.
La baixada fins al coll de Senet no la regalen i, seguint a tota cresta, cal anar buscant els passos més fàcils per a no complicar-se gaire la vida.
L'Aleix comença la pujada cap al pic de Munyidor, amb la baixada del pic de Fenerui darrera seu. |
Del coll, el panorama canvia, i la pujada cap al següent cim, en clara direcció sud, és ben còmoda i fàcil fins al següent cim, el pic de Munyidor, de 2.645 metres d'alçada:
Vistes cap al nordoest: La vall de Barrabés amb l'embassament de Baserca. Es veu la vall de Salenques, i els núvols tapen l'Aneto |
Arribar al següent cim, el pic del Clot de l'Espós, de 2.652 metres, és ben fàcil i ràpid:
La baixada següent, però, ja és una altra cosa. Cal estar atent: hi ha una combinació de roca esquistosa i herba que et fa estar molt atent per a evitar una relliscada que podria ser perillosa. Vista l'hora i les dificultats, ens anem derivant caps als Clots de Bertillo per a tornar cap a la vall:
Progressant per on ho veiem millor, però ja sense dificultats, anem baixant, i al Pletiu de l'Orri ja trobem rastres de camí que ens porten cap al Pletiu dels Coms, on hi ha la cabana i, ara sí, el clar camí que ens tornarà cap al cotxe, després de set hores de pujades i baixades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada