sempre molt més lluny: Agulla d'Arnales, nou tres mil "fantasma"

El divendres, 20 de setembre, surto de Lleida camí del refugi Casa de Piedra, al balneari de Panticosa, acompanyat de la Rosa, periodista del diari "La Vanguardia" interessada en temes de muntanyisme (i no només per les desgràcies que hi passen).
Al balneari hem quedat amb en Patxi i l'Alfredo, vinguts de Bilbao, una vegada més. La Rosa està interessada en el tema dels tres mils fantasmes, i l'endemà tenim intenció de comprovar-ne un.
Malgrat que el despertador no funciona, a les 7.30 h., comencem, una vegada més, el camí cap al coll de Pondiellos. A mig recorregut ens desviem cap a la dreta per a fer una petita circular i pujar cap al coll de Saretas. Evidentment, per aquest camí, ben clar fins als estanys d'Arnales, ja no trobem ningú. A partir dels estanys, es van trobant algunes fites que, mitjançant una considerable volta per a evitar un espadat rocós, et porten fins al coll, ja a més de 2.800 metres d'alçada, i on retrobem el camí que ve del balneari que va, passant pel coll de Pondiellos, cap a l'Arnales o els Infiernos.
Allí fem dos grups. El Patxi i la Rosa van per la via normal cap al pic d'Arnales, i l'Alfredo i jo anem per la carena a fer, primer, l'Arnales Sud. És una carena que no es deu fer gaire, perquè no hi ha quasi fites. La dificultat no és gran, però s'ha d'anar buscant el més fàcil per a no complicar-se massa la vida. Quan arribem al cim, ja veiem al Patxi i la Rosa al cim principal. Ens hi apropem ara ja més ràpidament, perquè és més fàcil, i, ja tots quatre, anem cap al coll que separa l'Arnales del massís dels Infiernos, on anem a buscar el nostre fantasma.
Comencem, doncs, la pujada cap al massís dels Infiernos per una carena aèria però que no té excessiva dificultat. Arribem així a la que bategem com "Agulla d'Arnales". El gps ens dóna una alçada de 3.034 metres. Falta baixar a la bretxa que separa el cim de l'Infierno Oriental per a poder mesurar-la. El Patxi munta un rappel al voltant d'un parell de blocs i em despenjo poc a poc fins a l'estreta bretxa. Aquesta no fa més d'un metre i vint centímetres i a sobre hi ha un bloc empotrat al mig que deixa dues petites obertures de vint centímetres al voltant. Poso el gps allà i dóna 3.021 metres d'alçada (Posteriorment, el gps es torna boig i em dóna 3.028 tant a la bretxa com al cim quan hi torno). Així, i segons l'únic criteri objectiu de la llista de tres mils d'en Buyse (10 metres de prominència del coll al cim), tenim un nou cim que podem afegir a la llista de cims de més de tres mil metres.
Per a tornar al cim on hi ha el Patxi i la Rosa, i assegurat des de dalt per ell, no torno a pujar per on he baixat, que es veu bastant complicat, sinó que em dirigeixo cap on es troba l'Alfredo, que ha baixat pel vessant de Pondiellos. Es troba una mica per sobre meu i hi ha una lleixa que s'hi apropa. El problema és arribar fins a la lleixa. Cal encaramar-se dalt del bloc empotrat que hi ha a la bretxa i des d'allà fer un salt cap a la paret de l'Agulla (fàcil amb corda per davant, com anava). A poc a por m'apropo cap a l'Alfredo i tornem cap al cim.
Anem baixant i tornem, poc a poc, cal al coll de Saretas. Mentre els altres tres descansen, jo pujo cap al proper pic de Pondiellos, que separa el coll del mateix nom del de Saretas, de 2.917 metres d'alçada. Faig unes quantes fotografies i torno cap avall. Ens reunim i baixem pel coll de Pondiellos cap al balneari, on hi arribem a un quart de set de la tarda, després de 10 hores i 45 minuts d'haver sortit del mateix lloc.
Aquí en teniu les fotos corresponents: