Circular al Pical Ras, al Serrat de Carreu

Divendres, 11 de març, ja ben de nit, me'n vaig cap a Salàs de Pallars. Dissabte, no massa de bon matí, me'n vaig cap a Tremp, i allí agafo la carretera cap al port de Comiols, fins a Isona. Allí agafo la carretera en direcció cap a Coll de Nargó.
Passat el poble de Bóixols, i seguint aquesta ressenya, passat el punt quilomètric número 20, giro a l'esquerra per un pista amb les indicacions cap a Els Prats, Montanisell i Sallent, un dels escenaris de la magnífica novel·la d'en Pep Coll, Dos taüts negres i dos de blancs. Poc després, hi ha una altra bifurcació. Jo segueixo en direcció a Els Prats fins al coll de Llívia, un "nus" de pistes on començaré a caminar.
L'objectiu d'avui és pujar al pical Ras, la màxima alçada del Serrat de Carreu, cim que em vaig deixar quan vaig fer-hi una circular ja fa un temps. Però avui, per variar una mica, hi vull pujar per l'obaga.
És la solitària anual, per acabar els "comptes pendents" amb Salàs de Pallars i les excursions que em deia sempre ma mare.
Em sorprèn la quantitat de neu que hi ha. Serà una quasi hivernal i tot... sense el material adequat... Des d'on aparco el cotxe, el coll de Llívia a 1.480 metres d'alçada, agafo la pista de l'esquerra, segons he arribat:

Al cap d'uns cinquanta metres, hi ha un cartell de caça i es veu l'inici d'una pista a l'esquerra, i cap allí vaig:

Fins aquí haguéssim pogut portar el cotxe. El camí, plenament nevat, puja decididament pel mig del bosc de pins:

Quan ja estem a més de 1.600 metres d'alçada, hi  ha una altra pista, o camí, secundari, cap a la dreta. L'agafo i deixo la pista principal, que segueix a l'esquerra.

Ara la pujada és més suau, en direcció sudoest i ens porta ja fins a la carena del serrat de Carreu, on les vistes s'engrandeixen cap al sud:

El camí o pista s'acaba de cop i la ruta, encara que no hi hagi camí, és evident: seguir la carena cap a l'oest:

A vegades, la vegetació fa que haguem d'anar una mica pel nord, per l'obaga, però poc a poc es va aclarint:

Hi ha passos de grimpada, primer superior com a molt, una mica més si hi ha neu. L'estimball cap al sud és impressionant, i a vegades una mica també cap al nord:

Passem per sobre del final de la via d'escalada "El cap i el passarell amb els ous al clatell":

i arribem així al cim del Pical Ras, a 1808 metres d'alçada. Des del cim, però, em sembla que el cim veritable està més cap a l'oest:

 i cap allà segueixo, tot i que si m'hagués girat enrere, hagués vist l'error:

La cresta segueix amb la mateixa tònica, passos de grimpada amb bon pati, però sense massa dificultat. M'arribo fins al cimet que precedeix ja el pas de Castellnou (coll accessible des del sud on vaig començar l'altra sortida) i allí faig les fotos de "cim":

Cap a l'oest, el llarg crestall del Serrat de Carreu

Cap al nordoest: en primer terme els cingles de Pessonada, i al fons, els alts cims dels Pirineus

Cap al nord, la serra del Boumort

Cap a l'est, el cim veritable, el Cadí, el Pedraforca i el Port del Compte.

Al sud, l'obaga del Montsec amb neu

I el menda a on no està el cim del Pical Ras

 Des d'allà ja s'entreveu la baixada, boscosa altre cop, cap al Pas de Castellnou:

Cap allí vaig, i així culmino, en dos excursions, el recorregut pel serrat de Carreu. Des del Pas, em dirigeixo cap al nordoest en una clara diagonal per sobre la neu a intentar agafar una pista que he vist una bona estona des del cim. No sé si hi ha camí, però cal fer diagonal cap al nordoest, perquè també s'acaba al mig del no res:

 Ressegueixo la pista una bona estona, amb petits puja-i-baixa:

 fins que aquesta s'afegeix a una pista més principal, que ressegueixo cap a la dreta i en la mateixa direcció oest:

fins arribar altre cop al coll de Llívia. Tres hores i mitja d'excursió. Aquí us en podeu descarregar el trac. Desconec si hi ha gaire camí a partir de que s'arriba a la carena... Si n'hi ha, més o menys deu anar per aquí. Em suposo que del pas de Castellnou cap avall no hi deu haver camí, però es passava bé... amb neu.