Puig de Bassibers, per Ull de Ter i el coll de la Geganta

El divendres, 11 de gener, i després de veure diferents opcions, ens n'anem amb la Núria cap a Ull de Ter. Aparquem la furgoneta, després de sopar a Ripoll a casa de la Maribel, a l'aparcament superior de l'estació d'esquí de Vallter. L'objectiu per l'endemà dissabte és el Puig de Bassibers. Durant la nit fa molt vent i una mica de fred. De fet, quan ens alcem, el rellotge marca que, a dins de la furgoneta, estem a menys 4 graus. L'oli per fer la truita està ben congelat:

El vent potser ha afluixat respecte a la nit, però encara bufa de valent. Més tard del previst comencem a caminar a més de 2.100 metres d'alçada. Ho fem per la vora d'una pista d'esquí, que duu el nom de "Estadi":

Després continuem per una que es coneix com "Morens", fins arribar a un bar, a 2.500 metres d'alçada. Allí deixem la suposada civilització i girem a la dreta, nord-oest, cap a l'evident coll de la Geganta:

Si ens girem enrere, tenim una bonica visió del Gra de Fajol Gran i del coll de la Marrana:

Hi ha poca neu, però la que hi ha està dura i ens posem els grampons per arribar dalt del coll. El coll està a 2.595 metres d'alçada però nosaltres hem acabat una mica més amunt, més a prop del Bastiments. A la següent foto, vistes cap al pic de la Dona:

Un cop allà, veiem l'estany de Bassibers sensiblement més avall d'on estem i decidim fer un flanqueig, sense perdre massa alçada que ens porta  un punt entre el Puig de Bassibers i el pic de Bastiments. Allí comencem a carenejar cap al Bassibers, en clara direcció nord:

Passem una primera punta sense nom, a 2.782 metres d'alçada i un avantcim abans de la pujada final al cim:

Bones vistes des del cim, a 2.845 metres d'alçada. En la següent foto, als peus, l'estany i al fons el Canigó:

Cap al sud, el Bastiments:

I ara, el Bastiments, el Pic de Freser i el pic de l'Infern:

Finalment, foto de cim amb la Núria,

I cap avall. Ens ha costat tres hores i mitja arribar al cim. Per tornar, decidim anar cap a l'autèntic coll de la Geganta. Baixem directament cap a l'estany i flanquegem cap al coll. Poc abans d'arribar-hi, em faig una torta al meu turmell esquerre. Després d'una mica de descans, arribem al coll. Allà em poso millor mitjons i grampons i iniciem un lentíssim descens cap al cotxe. Gràcies, Núria, per la paciència i la companyia!
Aquí us deixo el track de la baixada, que crec que és millor que no pas la pujada que vam fer.