Mola de Colldejou i Miranda de Llaberia

El dissabte, 23F, anem amb la Núria a la serralada prelitoral. En aquest cas, anem amb cotxe fins al poble de Colldejou, relativament a prop de Montroig del Camp. La intenció inicial era atansar-nos amb vehicle cap al coll del Guix. Però el poble està en obres i no deixen passar vehicles que no siguin de veïns i veïnes. Així que aparquem a l'entrada del mateix i comencem a caminar des del mateix poble. Anem fins a la part superior del mateix i anem seguint les indicacions de la pista, pel GR7.
Ja des del poble es veuen els objectius d'avui: a la dreta, la Mola de Colldejou, al mig el coll de Guix i, a l'esquerra, la Miranda, màxima alçada de la serra de Llaberia, coronada per una gran cúpula que encara no sabem que és:

Els dos cims amb el coll del Guix al mig

La Mola de Colldejou des del poble de Colldejou

Per la pista, camí del coll del Guix.

Arribem al coll de Guix després de caminar uns 2,5 km. Allí seguim les marques del GR7, cap a la dreta del coll:

Pocs minuts després, deixem les marques blanques i roges del GR per agafar un altre sender, a la dreta, amb marques color blau. Des del coll, hem seguit bastant pel bosc per una zona bastant ampla (de fet, hem arribat al coll més a prop del peu de la Miranda que no pas del peu de la Mola). Anem pujant seguint les marques blaves i sortim del bosc per una zona amb molt poca vegetació i que va superant diferents graonades sense cap mena de dificultat:

El bocí just abans del cim és el més bonic. Molt a prop del cingle principal que es veu des del poble, el voregem per una zona plana amb molta més vegetació i amb arbres que semblen néixer de la mateixa roca: 

Superada aquesta zona, ja veiem les runes de la torre i el castell que estan en el gran pla que és el cim de la Mola de Colldejou. Ens ha costat una hora i mitja arribar-hi:

Tornem enrere pel mateix lloc per on hem pujat i, un cop altra vegada al coll de Guix, encarem la pujada cap a la Miranda. A diferència de l'anterior ascensió, aquí la pujada és molt més contundent i dreta, encara que quasi sempre pel mig del bosc. Es guanya alçada ràpidament, també seguint marques de color blau:

Hi ha un petit respir en arribar al peu d'una roca coneguda com la Molló:

Entre mig del bosc, es veu la Mola de Colldejou.

 Allí, es voreja i supera per la seua dreta i arribem a una altra zona plana

que ens porta a la part final de l'ascensió, que és una petita grimpada que permet superar, de manera fàcil, el cingle visible des de molt lluny. Allí se'ns obre el panorama i veiem la pista que arriba fins al cim de la Miranda, coronat per una gran cúpula que resulta ser un radar meteorològic.El dia ha estat magnífic i quasi sense vent... amb bones vistes cap al camp de Tarragona: