Pico Almanzor, sierra de Gredos, província d'Ávila

Dilluns, 5 d'agost, agafo la meua furgoneta i començo la sortida solitària anual. Enguany, però, enlloc d'anar als Pirineus, me'n vaig una mica més lluny. Enfilo carretera i manta cap a Madrid i Ávila, i segueixo les indicacions fins a la "Plataforma de Gredos", a 1.700 metres d'alçada:

L'endemà, dimarts, a les 8 del matí, començo a caminar per l'empedrat camí que porta al refugi Elola o Laguna Grande.

La zona és granítica, com la major part dels Pirineus, però ja aquesta alçada fa estona que no queda ni un sol arbre. Hi ha molta gent, i la majoria va al refugi:

Quan has pujat uns 400 metres de desnivell, i s'està, per tant, a 2.100 metres, es veu per primera vegada, el circ de Gredos:

El pic Almanzor, el més alt de la sierra de Gredos, és el que es veu bastant centrat en la imatge següent:

Hi ha un mirador. La zona es coneix com "Los Barrerones". El més fotut és que ara toca baixar cap a la Laguna Grande i el seu refugi, a tocar de l'estany, a 1.900 metres d'alçada.

Arribo al refugi després de dues hores de caminar. Confirmo la reserva per la següent nit, i xerro una estona amb una colla de 5 bascs que em fan riure bastant.

Des del refugi, es veu clarament el cim:

Després de mitja hora de descans i fer-la petar, segueixo les fites que, de darrere el refugi, comencen a pujar cap a l'evident "Portilla Bermeja":

Però no s'hi ha pas d'arribar. Les fites et dirigeixen cap a la dreta, oest, on es va obrint la traça que porta a la "Portilla del Crampón":

Un cop a l'esmentada bretxa, a 2.544 metres d'alçada, es veu ja el famós "Cuerno del Almanzor", en la vertent oposada

Ara, per l'altre cantó d'on havíem pujat, és a dir, ara per la cara sudoest, s'inicia un petit flanqueig ascendent, sempre guiat per les nombroses fites, que et posen al peu d'una desdibuixada canal que permet guanyar-ne una de més clara on, després d'una grimpada de segon grau (on pel meu gust hi manquen fites) i girar a la dreta entre dues roques de tamany considerable, permet girar a l'esquerra i arribar al petit cim:

Em faig la foto al cantó del vèrtex geodèsic, a 2.591 metres d'alçada. No hi ha gaire espai. M'hi ha costat arribar-hi una hora i tres quarts des del refugi:

Tot i així, en el mateix bloc cimer, trobo aquestes sargantanes:

Torno enrere sobre les meues passes i, ja per sota de la Portilla del Crampón, no m'estic de fotografiar el Cuchilar de Cerraillos:

Em passo la tarda vagarejant pel refugi, parlant amb els bascos i amb el simpàtic Félix, de Madrid (que parla català i tot). L'endemà al matí retorno cap a la furgoneta i m'atanso a visitar Ávila, seguint els consells de l'esmentat Félix. Primer, vista general de la ciutat des dels "Cuatro Postes":

La basílica de San Vicente:

:

I també la muralla

Apart, també visito la catedral i el monestir de Santo Tomás. A mitja tarda, emprenc el retorn cap a Lleida. Passo pel port de Guadarrama i acabo dormint en una àrea de l'autovia vora Guadalajara, envoltat de camions. L'endemà, dijous 8, arribo a Lleida a mig matí. Quatre dies en solitari amb molt bon regust de boca...