Punta de la "Brecha Superior de Llosás"

Amb l'Aleix teníem pendent d'anar a l´últim 3.000 fantasma ja catalogat encara que pendent de publicar al blog. Amb ell i la Silvia, els meus nebots, marxem cap a Benasc el dissabte, 14 de setembre. Pugem per la pista de la vall de Vallibierna i dormim a la furgoneta a la vora del refugi del Puente de Coronas, una mica per sobre dels 1.900 metres d'alçada.
La previsió no és gaire bona per al diumenge. Posem el despertador a dos quarts de sis del matí. Està tapat, però no plou. Però és acabar d'esmorzar i comença a ploure una bona estona. Para, però continua tapat. No ho veig gens clar, però al final ens animem. A les 7.40 comencem a caminar.

Seguim el GR11 i deixem el sender cap a la cara sud de l'Aneto. Així arribem a la pleta de Llosás:

Allí, girem al nord i deixem el GR. Arribem així a l'estany de Llosás, ja a 2.500 metres d'alçada:

Allí deixem també el sender que va cap al Tempestades, Margalida i Russells, i girem a l'esquerra, oest, en direcció a la visible Bretxa Inferior de Llosás:

Quan el terreny ho permet, al cap de pocs minuts d'haver deixat l'estany, girem cap al nord, per una mena de canal herbosa que permet superar la paret fosca que protegeix l'estany de Llosás. Quan hem superat la canal herbosa, trobem ja fites que ens van dirigint cap a la Bretxa Superior:

Arribem a l'esmentada Bretxa, a 3.055 metres d'alçada:

Abans d'arribar-hi, però, i amb una petita grimpada, s'arriba a un petit coll més al sud i al peu del nostre objectiu. Allí ens equipem i l'Aleix troba la manera menys difícil d'arribar al cim del nou 3.000 fantasma, a 3.085 metres d'alçada:

Tornem al collet esmentat pel rappel tradicional, d'uns 20 metres. Aquí us deixo el croquis que ha fet l'Aleix sobre l'escalada:

I el track de la sortida us el podeu descarregar aquí.