L'Anna Mi arriba al pic de la Serrera, per fi

L'estiu passat, l'estimada Anna Mi em dóna una sorpresa gran: no havia pujat mai a l'emblemàtic i incomparable pic de la Serrera. Evidentment, hi havia de posar remei. Així, el dissabte 31 marxem de Lleida amb el Màrius, la Núria, les Elenes i ella. A Ponts ens trobem amb l'Aitor, fill del també estimat Alfredo.

Anem a dormir a la també estimada casa d'AINA, a Canillo i, davant les males previsions meteorològiques, decidim no fer la prevista ruta circular pujant a la Serrera, la Cabaneta i l'Estanyó i anem a fer la via normal per la vall de Ransol al pic de la Serrera. Per evitar el mal temps, ens alcem a les 4.45 del matí i a les 6.15 h. ja estem caminant amb els frontals. Evidentment, no hi ha fotos de la foscor. La primera, per al primer estany de Ransol, ja per sobre dels 2.400 metres d'alçada:

Anem avançant molt i molt bé, i no fem cap parada fins la cabana just per sota del coll dels Meners, ja a 2.700 metres:

Després de menjar una mica, ens dirigim cap a la carena, cap al nord

Superem els pocs més de 200 metres de desnivell i arriba el moment, després de 2 hores i 45 minuts de pujada, en que l'Anna Mi arriba al cim:

Els figurants de la història ens fem foto de cim:

i admirem les vistes des del cim, a 2.913 metres: cap al Comapedrosa i la Pica d'Estats:

Cap a Occitània:

i cap als nostres objectius inicials: el pic de la Cabaneta i el de l'Estanyó: