divendres, 28 de setembre del 2012

El piolet d'en Juli Soler i Santaló, per al Lluís Garrofé i el Jaume Brescó, al Tuc de Mulleres

Divendres, 21 de setembre, cap al vespre, agafo la furgoneta, sol, i encaro el camí cap a Benasc en una sortida que, sens dubte, tindrà un caire especial.
Al darrera de la "Gona" hi van les motxilles, el matalàs, i el piolet d'en Juli Soler i Santaló:

Aquí estic amb el Miquel Àngel, l'11 de setembre del 2009, quan ell em va fer entrega del piolet.


Aquest piolet té una petita història que vull explicar: Ja fa uns anys, l'il·lustre consoci del Centre Excursionista de Lleida, Feliu Izard, el va trobar en algun lloc del refugi de la Renclusa quan aquest estava en obres: El segell del Cec i les inicials JSS fan pensar-li que podria ser de l'alpinista Juli Soler Santaló, padrí i promotor de l'esmentat refugi.
Des de llavors, aquest piolet va de mà en mà dels socis del Centre que acaben la llista de cims de més de tresmil metres que hi ha als Pirineus (10 fins dissabte passat).

Doncs bé, aquest piolet el tenia jo des de l'11 de setembre del 2009, quan vaig acabar, a l'Estaranha, la llista de tresmils. I el dissabte, 22 de setembre, en vaig fer entrega a dos nous tresmilistes: en Jaume Brescó i en Lluís Garrofé.
La particularitat de tot plegat esdevé més marcada en aquest cas perquè en Lluís només té 80 anys d'edat, i va començar la col·lecció de tresmils quan en tenia 60.

Doncs bé, l'esmentat dissabte, 22 de setembre, i després de dormir al pla de la Besurta, ens trobem unes 50 persones per a començar a caminar, per la vall de l'Escaleta, cap al Tuc de Mulleres, cim triat per en Jaume i en Lluís per a celebrar l'efemèride.

A mi em va fer gràcia pujar-hi per aquesta vall, perquè quan jo hi vaig pujar (era el meu segon tresmil), ho vaig fer per la vall de Mulleres: Així vaig poder conèixer una nova vall.

El dia és excel·lent i la fila de gent va pujant:

               Vora la cascada d'Aigualluts, amb el pic de Barrancs al fons.

Des del pla d'Aigualluts, observem ja el cim de l'Aneto:


en el que per a mi és una inquietant visió del gegant pirinenc sense gens de neu i amb molt poc gel...

Tot pujant, anem veient els diferents estanys de la vall de l'Escaleta:


I aquí estic jo, en plena pujada, amb el piolet ben engalanat:


Anar pujant i ja més vora el cim, passem per aquestes grans lloses de granit per les quals m'agrada molt passar-hi:


Ja a la vora del cim, a 3.010 metres d'alçada, el sardanista Lluís es mira el paisatge (gràcies per les fotos, nano):
 

Aquí tenim bona part del massís de la Maladeta, dels Russells a l'Aneto, amb la cresta de Salenques ben bé al mig de la foto:

I cap a l'oest, la vall de Mulleres:

I aquí en els últims minuts abans d'entregar el piolet:

La gent va arribant al cim i ens preparem per a la cerimònia:

               Fila de bastons per a que en Lluís i el Jaume passin per sota.


                                  En Lluís i en Jaume arriben a la fila...

      Aquí els antics i nous depositaris del piolet dalt del Tuc de Mulleres

              Entre el més gran i el més jove, l'Oriol, 73 anys de diferència...


                                  Amb els nous depositaris del piolet...

                                   Foto de grup, encara que hi falta gent...

                           De baixada, trobem aquesta marmota confiada...

Després de la baixada, hi va haver un sopar de celebració al restaurant del monestir de les Avellanes, amb unes 80 persones.
Aquí podeu trobar enllaços a llocs on ha sortit aquesta notícia:

-Aquí teniu la notícia de Tv3, a partir del minut 6.

-Aquí la del diari "La Vanguardia".

 -I aquí teniu la notícia del diari "Segre":







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada