dijous, 9 d’abril del 2015

Escalada i Cova del Tabac amb el Ferran

El Ferran i jo hem aprofitat algun dia de la Setmana Santa per escapar-nos a la muntanya i deixar a la mare que descansés.
El dissabte, 4 d'abril, vam anar a Margalef a escalar una mica: amb el padrinet Aleix, l'Aleix "Paraguaio" i la Carol. Tant per la Carol, com el Ferran, va ser el seu primer dia d'escalada. Aquí el teniu en plena acció:






I el diumenge 5, amb el padrinet Aleix altre cop, i amb el Ramon, la Camino i el seu fill David, vam anar a la cova del Tabac.
Així, des de Lleida ens dirigim cap a Camarasa. Seguim carretera amunt en direcció a la carretera del Doll, cap a la Baronia de Sant Oïsme i Tremp. Poc després de Camarasa, hi ha un pont que ens permet travessar el riu Segre (poc després del seu aiguabarreig amb la Noguera Pallaresa). Poc més amunt, ve un túnel amb corba cap a la dreta que ens deixa just sobre la presa de l'embassament de Camarasa. Tornem a travessar el riu Segre i altre cop trobem un túnel amb corba cap a l'esquerra. Uns metres més amunt, quan comença un tercer carril a la carretera, hi ha lloc per aparcar els vehicles a ambdós costats de la mateixa.
Reculem enrere, ja a peu, i travessem el segon túnel i la presa per la petita vorera que presenta la carretera. Just abans del que pujant era el primer túnel, a la dreta, surt un camí, indicat, cap a l'estació de Vilanova de la Sal i la cova del Tabac. Estem a uns 350 metres d'alçada sobre el nivell del mar.
El camí, al principi, voreja l'embassament i no guanya massa alçada. Poc a poc, el pendent va augmentant, però els dos petits caminen decidits:

 
Hi ha una bifurcació indicada que separa els camins cap a l'estació de trens de Vilanova i la cova del Tabac. La cova, el camí de l'esquerra. Anem passant per un bonic bosc de pi i alzina, bàsicament. Trobem pinyes menjades possiblement per esquirols, i cagades, possiblement de guineus.
Seguim pujant i canviem la primera direcció Oest per una clara direcció Sud que ens permetrà apropar-nos, per sota, a la cinglera principal del Mont-roig.
En l'únic punt que pot donar peu a dubtes sobre quin camí seguir, cal agafar el de l'esquerra.
S'obre la vista cap al poble de Camarasa i la plana de Lleida i el camí es torna més emocionant. Hi ha uns quants passos equipats amb escales de ferro i cadenes per superar millor els desnivells. Aquí teniu el Ferran pujant-hi i baixant-hi:



Finalment, al cap d'aproximadament una hora i tres quarts, arribem a la gran entrada de la Cova, a uns 680 metres d'alçada. Aquesta té una fondària aproximada d'uns 180 metres i es va desviant cap a la dreta. Agafem els frontals i entrem a mirar la Terra per dins, com volia el Ferran:


I fem foto de grup a l'entrada de la cova: 

I com mana la tradició, el dilluns va arribar la mona del Ferran:


1 comentari:

  1. Ei , que guai !! Nosaltres també ens ho vam passar molt bé, a veure si ho repetim ! La foto de grup queda adjudicada, ara li ensenyo al David.
    No ho van explicar tant bé com tu, però aquí teniu la nostra entrada de quan hi vam anar per primer cop aquesta tardor:
    http://caminemplegats.blogspot.com.es/2015/01/excursio-la-cova-del-tabac.html

    Petonets família i mil gràcies per la proposta de sortida !

    Ramon, David i Camino

    ResponElimina