dimarts, 22 de setembre de 2015

Circular pel pic de Vallibierna i altres cims...

El dissabte, 19 de setembre, ens trobem amb l'Aleix a Viu de Llevata.
Ell ve d'Ordesa, on ha acabat els pics de tres mil metres que li faltaven per allí. Així, ja només li falta la Tuca de las Culebras per acabar la llistat de 212 tres mils.
L'endemà toca alçar-se aviat perquè hi ha l'acte d'entrega del piolet d'en Juli Soler Santaló a un nou soci del Centre Excursionista de Lleida (CEL) que ha acabat el seu periple pels tres mils dels Pirineus segons la llista elaborada pel CEL: a en Xavi Palau.
Així, a les 8 del matí del diumenge 20, es troben una setantena de persones a l'embassament de Llauset per començar l'ascensió cap al Vallibierna.

Vista de l'embassament ja des de la seua cua.





El dia és fresc, al principi, però radiant. Poc a poc, cadascú va pujant al seu ritme. Després de vorejar l'embassament, hi ha dos opcions de ruta: triem la de la dreta, nord, per dirigir-nos al proper estany de Botornàs, amb la cabana homònima, i, a continuació el nou refugi que la Federació aragonesa està construint. Anem circulant per un sender de Gran Recorregut (GR) per la qual cosa anem trobant, contínuament, marques blanques i roges. Al cap d'una estona, trobem un cartell. Si seguim cap al nord, seguiríem pel GR, però nosaltres anem cap al pic de Vallibierna. Així, girem a l'esquerra i agafem ara direcció oest/sudoest. Encara que ja no hi ha marques de GR, no hi ha pèrdua: sempre hi ha sender i/o nombroses fites.
El camí va pujant a poc a poc i passa per la vora de dos estanys: els estanyets de Coma Arnau

Primer estanyet de Coma Arnau

Ja amb vistes cap al Vallibierna

Segon estanyet

Una mica després dels estanys, les fites comencen a dirigir-nos en direcció sudoest, i ens apropem a l'ascensió final, en un bocí on la roca passa a un color més rogenc. Des d'allí, amb l'Aleix mirem la carena que el Vallibierna projecta cap a l 'est: 

Com que anem bé de temps, no ens ho pensem gaire i ens dirigim cap al cim que es veu en la imatge anterior. Més tard, en Joan Ramon Segura ens informa que és el pic de Roques Blanques, de 2.944 metres d'alçada.

Imatge de la carena que porta al pic de Roques Blanques

Des del cim hi ha molt bones vistes cap al'embassament d'on venim:

I cap al proper Vallibierna:

Foto de cim

Tornem enrere i ja no tornem al camí normal, sinó que seguim per la carena d'on venim, sense cap dificultat, fins a l'avantcim del Vallibierna. D'allí ja només falten uns 100 metres de recorregut pràcticament horitzontal fins al pic de Vallibierna, a 3.056 metres d'alçada i amb unes vistes impressionants:

Cap al sudoest, el Turbón

Cap a l'oest, primer la propera Tuca de Culebras, i al fons, el Posets

Cap al nord, les Maladetes, amb l'Aneto al mig

Cap a l'oest, s'arriba a veure la Pica d'Estats

I cap al sud, primer la vall de Castanesa i al fons, el Montsec.

Foto de cim

Després del divertit i curiós acte protocol·lari d'entrega del Piolet d'en Jordi Pons cap al Xavi Palau, conduit, com no pot ser d'altra manera, per en Feliu Izard, toca baixar. Es fan dos grups: un torna pel mateix cantó per on s'ha pujat, i un altre va cap a la veïna Tuca de las Culebras i el coll de Llauset, via molt més directa per baixar.
Li pregunto a l'Aleix què vol fer i diu de baixar cap al coll de Llauset. Però enlloc de fer-ho pel famós pas de Cavall, investiguem un camí que hi ha pel seu cantó sud. Es tracta de baixar en direcció al pas de cavall i, una mica bans, baixar uns metres per una canal un xic descomposta. Llavors, es fa un flanqueig per terreny més còmode cap a l'oest, sortint uns metres a l'oest del cim de la Tuca de las Culebras. Jo giro cua i torno a trepitjar aquest cim 12 anys després de la última vegada.
L'Aleix evita de fer-ho. És l'únic cim de tres mil metres de la llista de 162 i 212 que li manca, i vol pujar-hi d'una manera més íntima. Així, anem descendint per la carena que ens porta cap al coll de Llauset, desgrimpant alguns passos sense massa complicació, encara que cal estar alerta i vigilar de no tirar pedres. Al final, el sender baixa cap a l'oest i acaba fent un flanqueig per sota de la cresta fins arribar al coll de Llauset, a 2,865 metres d'alçada.
Allí, tots dos tenim clar de pujar al proper pic de Llauset, a 2.902 metres.

Foto de cim al pic de Llauset
Un cop allí veiem proper un altre cim, que resulta ser la Tuca Guadieso. Baixem al següent coll, en direcció sudest, a 2.847 i remuntem fins al cim, a 2.879 metres. 


Al cim del cinquè pic del dia: la Tuca Guadieso

Vista cap al pic de Llauset i la mole del Vallibierna
Seguim en direcció sudest i, llavors sí, deixem la carena per dirigir-nos cap a l'embassament de Llauset per on ho veiem millor


Amb l'objectiu d'enllaçar amb el camí que ve del coll de Llauset per les roques més blanques (calcàries) que es veuen a la fotografia:

Retornem sense més novetat al cotxe. Després, queda la rematada final a Vilaller, el dinar-berenar-sopar. I aquí sota, foto amb el darrer tresmiler del CEL:



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada