Pic de la Serrera per la carena est, des de la collada de Jan

Feia temps que tenia pensat una nova manera d'accedir al meu pic de la Serrera per una altra banda i d'una manera original:

Panoràmica des de prop de la collada de Meners: A l'esquerra es veu el pic de la Serrera, i a continuació, el pic de la Coma de Senyac, el Meners, l'Estany Mort i el Mil Menut...

Quan hi vam pujar al mes de juny amb la bona gent del camp de treball del Grup Sardanista Montserrat, li vaig demanar a l'Albert la foto d'aquí sobre. La idea era pujar fins a la collada de Jan, i llavors resseguir la carena que es veu a la imatge. Per la imatge i la inspecció visual que en vaig fer, semblava que no hi havia dificultats en les pujades, i que potser hi podia haver algun problema en dues baixades.

Tot plegat ho vam acabar de concretar per fer-ho el cap de setmana del 5 i 6 de setembre. Marxem amb família, i els dos Aleixos, B. i P. Diumenge, de bon matí, agafem el cotxe i el portem fins a l'aparcament de la vall de Ransol, i comencem a caminar quan passen pocs minuts de les 7.00 h. del matí. Comencem ben aviat amb vistes de l'objectiu final, el pic de la Serrera: 

Agafem el sender, ja conegut, que puja cap al refugi dels Coms de Jan:

Un cop al refugi, agafem un sender que surt de darrera del refugi, i que s'agafa a la dreta del mateix. Anem pujant per evitar una muralla rocosa i ben visible:

Així, el sender va tendint cap a l'esquerra, cap a una petita valleta que es va obrint entre la carena que volem recórrer i un petit cim que ens quedarà encara més a l'esquerra, el Bony de la Pala de Jan.

Quan arribem a les immediacions d'un coll entre l'esmentat cim i la carena que baixa del pic del Mil Menut, deixem el sender principal i anem seguint unes fites, cap a la dreta (nord), que evitaran una gran tartera per una petita grimpada. De seguida, veurem ja la collada de Jan:

Es fa, doncs, una volta considerable, però s'arriba a la collada sense esbufegar massa, a 2649 metres d'alçada. La part occitana, coberta per la boira:

 A la dreta del coll, el pic de la Pala de Jan:

I a l'esquerra, el suau llom que ens porta al primer cim del dia, el pic del Mil Menut, de 2.779 metres d'alçada:

 Vistes cap a la vall de Ransol:

 I cap a la carena que volem recórrer: Hi destaquen a l'esquerra (ja fora de la "nostra" carena), el pic de la Cabaneta i l'Estanyó (a l'esquerra de la imatge), i el pic de la Serrera i de la Coma de Senyac (del centre cap a la dreta de la imatge)

 Foto al primer cim:

 Comencem a seguir l'ampla carena sense rastres de camí ni fites.

Just abans del cim, per superar aquesta graonada, hi ha un pas fàcil de grimpada (I)

 Foto de cim al pic de l'Estany Mort, a 2.746 metres d'alçada:

Continuem en clara direcció oest i, per baixar d'aquest cim, hem d'anar amb compte. Es tracta de baixar per la carena més vertical que es veu en la següent imatge (presa des de la baixada per la ruta normal de la vall de Ransol):

Per fer-ho, sortim del cim per la mateixa carena i direcció buscant el millor pas, amb tendència a la dreta (nord). Quan la cosa es complica més, vam trobar l'oportunitat de passar a l'altre cantó (sud) i baixar per una zona herbosa:

fins que, a la nostra dreta, trobem una desgrimpada accessible que ens permet anar a terreny més còmode i retornar altre cop a la carena principal, ja més fàcil (II).

Imatge de la desgrimpada

Seguim per la fàcil carena i comencem a pujar en direcció al pic dels Meners. Les següents imatges són d'una altra curta grimpada sense cap dificultat (I)

 Veiem l'estany Mort:

i encarem la pujada final cap a les dues puntes del pic dels Meners, a 2.721 metres d'alçada

L'Aleix careneja cap al pic dels Meners, amb el pic de la Cabaneta i l'Estanyó a la seua esquerra.

 Foto de cim al Meners:

Seguim la mateixa carena, en la mateixa direcció oest, sense dificultats:

I anem mirant el que vindrà. Baixem fins a un collet a 2.682 metres d'alçada. Pujar recte en la mateixa direcció d'on venim es veu molt descompost i pendent,

així que quan arribem a la base del Coma de Senyac, fem un flangueig en direcció sudoest (esquerra) d'uns 150 metres, fins posar-nos a la base d'una carena més definida que no pas d'on veníem. En la següent imatge (presa a la baixada per la vall de Ransol), es veu aquesta carena per on pujarem després del flanqueig:

I en aquesta es pot observar en més detall. Aquí ens posem el casc perquè el terreny esquistós està bastant descompost i pugem per una canaleta de dreta a esquerra (poc definida al principi) que es troba uns metres a l'esquerra de la línia principal i molt abans de la canal més vertical i clara que es veu a la imatge.

Aquest és el principi

I les següents dues fotos, al mig de la canal, de II grau, però perillosa pel descompost del terreny:

Hi posem un parell de fites i sortim a un terreny més practicable:

Seguim pujant amb la intenció d'arribar a la carena principal. Per arribar-hi hi ha aquest últim obstacle, però se supera amb una fàcil grimpada de I+ i amb molt més bona roca

Quan estem de nou a la carena, encara ens falta una mica de recorregut, pujades i baixades fins arribar al cim:

 

Foto de cim al pic de la Coma de Senyac, a 2.853 metres:

Vistes cap enrere:

 I cap el que ens falta fins al pic de la Serrera:

Baixem al proper coll i encarem els darrers metres de pujada, no sense una altra petita grimpada sense dificultat (I):

I arribem al pic de la Serrera, ja conegut, de 2.913 metres d'alçada. Vistes cap a les Maladetes:

 Cap al massís de la Pica d'Estats:

 Cap a Occitània:

Foto de cim, on hi hem arribat després de cinc hores d'haver sortir de l'aparcament que hi ha al final de la vall de Ransol:

 I foto de la carena recorreguda:

Estem prop d'una hora al cim, sols, i amb un temps magnífic. D'allí baixem a la collada de Meners i retornem al cotxe per la vall de Ransol, on hi arribem al cap d'una hora i mitja d'haver sortit del cim. Molt satisfets pels 5 cims pujats i per la variada activitat que hem realitzat.

Podeu descarregar-vos el track de la ruta clicant aquí.