divendres, 5 d’agost del 2016

Agulla del Coll de Coronas i Agulla SO d'Abadías per la "Via directa del Joanet", amb sorpresa final

Cap de setmana intens el del 29 al 31 de juliol, per a dos agulles tresmileres "fantasmes". El divendres a la tarda, amb l'Aleix, ens dirigim amb la furgoneta fins als Llanos del Hospital.
Dormim allà i ens alcem a les 4.30. A les 5.00 marxa l'autobús cap al pla de Besurta. Gent de peu al mateix i un curt trajecte per on quasi tothom va cap al cim de l'Aneto. Nosaltres també seguim la corrua de gent disciplinadament i encarem la penosa pujada cap al Portillón Superior:





El nostre objectiu és l'Agulla del Coll de Coronas. Seguint els diferents camins i fites, ens trobem dalt del pic del Portillón Superior, a 2.908 metres d'alçada, ja amb vistes a la gelera el pic d'Aneto:

Ens arribem al pas del Portillón Superior i ens atansem a la gelera:

Anem remuntant l'esmentada gelera, i ja a prop del coll de Coronas, veiem per primer cop el nostre objectiu: l'Agulla del Coll de Coronas:

Decidim fer una petita "circular" i ens atansem al coll de Coronas:



Des d'allí pugem per la carena (I+) fins a sota del bloc cimer:

El passem pel sud i acabem pujant al mateix bloc (II+). L'Aleix s'hi posa de peu i tot, a uns 3.332 metres d'alçada:

El dia és radiant i ens decidim a baixar per la via de l'estany de Salterillo, per evitar el caos de blocs del Portillón i provar una via nova. Així, quasi no ens trobem ningú i aconseguim baixar fins més avall per la neu:

Aquesta via acaba al famós pla d'Aigualluts, amb vistes al pic de la Forcanada, a l'esquerra, i al d'Aigualluts, a la dreta:

i, com no, a l'Aneto

Ens incorporem a la gentada que ve a veure el Forau d'Aigualluts:

I retornem al punt d'inici de la ruta, el pla de la Besurta, on no hem d'esperar gens i retornem amb l'autocar fins a l'Hospital de Benasc. Allí mengem una mica, i passem la tarda mandrejant entre Benasc i l'esmentat aparcament de l'Hospital.
Cap al vespre, arriben, amb la seua furgoneta, el Joanet i la Mercè, la seua mare. L'objectiu de l'endemà, el més temut dels tres mils fantasmes coneguts fins ara: l'Agulla SO d'Abadías, només amb dues escalades conegudes fins ara.
Així, el diumenge, ens alcem altre cop a les 4.30 i tornem a agafar l'autobús de les 5.00 del matí. Sorprenentment, hi ha bastanta menys gent, tot i ser diumenge. A les 5.13 minuts comencem a caminar altre cop en direcció al refugi de la Renclusa. Quan hi arribem, però, canviem la direcció i agafem la direcció cap al coll superior d'Alba. Només coincidim amb dos grups de muntanyencs, però que segurament van cap a la normal del pic d'Alba. Així, arribem sols al coll superior d'Alba:

Fins llavors, el temps és magnífic. Però a partir del coll, es comença a complicar. Un cop al coll superior d'Alba, fem un flanqueig cap al coll de Cordier i allí se'ns obre aquest panorama en direcció cap a la "nostra" agulla:

Parem una estona a veure com evoluciona el temps. Esperant, els núvols passen una estona i, tirant de zoom, observem l'agulla:

Al final, ens decidim a veure com evoluciona el temps, i ens hi anem atansant:


Després de l'incòmode descens-flanqueig fins al peu de l'agulla, ens decidim a atansar-nos a la bretxa per la part més a l'esquerra i al peu del massís de l'Abadías. El temps està tapat però els núvols ja no passen per la vora de l'agulla: "Tapat però despejat" que diria en Joanet.  Allí grimpem primer per una zona bastant vertical però amb bones preses (II) i flanquegem per terreny més fàcil, però trencat, fins a la mateixa bretxa de l'agulla:

Un cop a la bretxa, el Joanet es carrega les dues cordes i tots els trastos per emprendre l'escalada. Mentre jo asseguro a l'esmentat Joanet, que farà, evidentment, de primer de corda, l'Aleix puja per la paret principal de l'Abadías per fer fotos i explicar l'escalada segons la ressenya del Jesús Mari



En Joanet comença l'escalada:



Un cop a la recta final, no segueix les indicacions de l'Aleix, perquè veu una fisura que va directa al cim, i inaugura així la nova "Via directa del Joanet" a l'Agulla SO d'Abadías.


L'esmentada fisura és també de V, com el primer pas de l'escalada. Però el Joanet no en té prou i es permet el luxe de fer aquesta filigrana a la vora del cim:

Foto de cim a l'agulla, a 3.085 metres d'alçada:

No content d'haver-ho fet una vegada, hi torna:

abans de baixar rappelant:

Un cop a la bretxa, em preparo jo per fer l'escalada de segon, amb el Joanet assegurant des de la mateixa bretxa en "top-rop":


Jo arribo al cim:

Finalment, intercanvio posicions amb l'Aleix i ell comença l'escalada:



I l'Aleix al cim:

Un cop tots tres de nou a la bretxa, descendim uns 3 o 4 metres fins l'altra instal·lació de rappel. Atansant-m'hi, jo em dono un fort cop al genoll dret. Fem el rappel amb les dues cordes i tornem a l'enorme pedregal que havíem deixat feia una estona.


Just llavors comença a pedregar. Per sort, les pedres són petites. Anem remuntant com podem cap al coll de Cordier:

Just abans d'arribar-hi, torna a sortir el Sol. El Joanet aprofita i puja al pic de Le Bondidier, i, un cop al coll superior d'Alba, al Diente i la Muela de Alba. No en té mai prou. 

Comencem a baixar del coll superior d'Alba, i ara sí, em noto que el cop al meu genoll em fa força mal. Fins ara, havia estat pujada i no m'havia fet gaire mal. Paro i em prenc un ibuprofè i em poso una mica de crema. Intento continuar i baixo uns 100 metres del coll, però noto que el mal no va enrere. No em veig en cor a baixar els més de 1.100 metres que queden fins al pla de la Besurta.
Els hi ho comunico als meus companys i en Joanet torna enrere, altre cop fins al coll superior d'Alba, on sabem que hi ha cobertura, per trucar al 112 i demanar helicòpter.
Mentrestant, la boira ocupa tota la vessant nord de la zona. En canvi, la zona del coll d'Alba i la vall de Cregüeña, està ben assolellada.
Passa l'estona i escoltem llavors el so de l'helicòpter. De cop, però, es para de sentir. No el veiem en cap moment, perquè està tot emboirat. Al cap d'uns minuts, escoltem uns xiulets. Sembla que l'helicòpter ha deixat algú a terra i ens estan buscant. Els responem amb crits i amb el xiulet. El Joanet va a trobar-los. Al cap d'uns minuts es troben.
Són dos amables guàrdies civils que em pregunten com estic per remuntar altre cop al coll superior d'Alba, doncs on estic, és difícil que l'helicòpter s'hi atansi. Els hi dic que sí, perquè és pujada i això ho porto més bé.
Com es va fent tard, els hi pregunto per si els meus companys perden l'autobús de la Besurta cap a l'Hospital de Benasc, si se'ls podria obrir la barrera. Em responen que, com s'està fent tard, i per evitar mals majors, ens baixaran a tots amb l'helicòpter.
Així, remuntem tots cinc altre cop cap al coll superior d'Alba. Un cop allà, els policies veuen un lloc adient per a que pugui aterrar l'helicòpter i allí anem. Això ja em costa més, perquè torna a ser baixada.
Un cop tornat a alertar l'helicòpter, un dels dos guàrdies l'indica la direcció del vent perquè li sigui més fàcil atansar-se.



L'helicòpter fa un primer viatge amb un guàrdia i amb mi:

I un segon amb l'altre, i en Joanet i l'Aleix. Al mateix heliport, m'atèn una metgessa, que no em veu res greu, però que em remet a anar al metge a l'arribar a casa.
L'endemà, em fa més mal, a les baixades, i, especialment, quan em poso en moviment després d'estar assegut. A la tarda vaig al metge via la federació de muntanya i, després d'unes radiografies, em constaten que no tinc res greu, però me l'immobilitzen per a que faci repòs:






En fi, un final una mica accidentat per a dos grans dies de muntanya. Des d'aquí, gràcies a l'Aleix i al Joanet per la companyia i les atencions, i als dos guàrdies civils per la seua amabilitat.

Us deixo, finalment, un track des del coll Cordier fins al peu de l'agulla.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada