dimecres, 30 de novembre de 2016

Montcorbissun i Letassi

Dissabte, 26 de novembre. Amb l'Aleix P., habitual, i el retrobat Oscar F. ens n'anem fins a Viu de Llevata a passar-hi una nova nit. Hi arribem quan està fosquejant i veiem que ha nevat una miqueta.
Després de sopar i unes quantes rialles ens n'anem a dormir, que demà volem fer muntanyeta:




Així, el diumenge de bon matí, agafem el cotxe i anem fins a Vielha. En la rotonda principal, agafem la secundària direcció de Gausac, i un cop al petit poble enganxat a Vielha, seguim les indicacions de la Bassa d'Oles. És una estreta carretera que puja fent llaçades pel mig del bosc. Arribem al petit i bonic estany, amb el refugi, tancat, de la seua vora.
Són les 8.30 h. quan comencem a caminar per una pista que està a l'esquerra del refugi. Aviat veiem el nostre objectiu:

El camí està clar i hi ha un parell de pals indicadors. Passem per la vora d'un gran paller. Quan la pista es desdibuixa una mica, girem cap a l'esquerra seguint unes estaques amb pintura groga. Anem guanyant alçada i arribem ja a la neu:

El dia és guapíssim:

Anem seguin les estaques. Quan ja no en trobem més, anem seguint per més o menys veiem, sempre amb el cim molt clar on està. Hi arribem al cap de dues hores i deu minuts. Malgrat les antenes que hi ha, les vistes són espectaculars. Cap al nord i una mica cap a l'oest, les Maladetes, amb l'Aneto al mig:

Cap al sudoest, la zona del Perdiguero:

Cap al nord, les antenes i part de la vall d'Aran
 Més vall d'Aran girant cap al nordest

I més cap a l'est, amb Vielha just sota nostre:

Fa una mica de vent i no ens entretenim gaire amb la foto de cim, a 2.172 metres:

Perquè, a més, volem continuar una mica més i fer un altre cim. Així que seguim en direcció sud per una ampla carena:


fins arribar un collet i començar llavors a pujar:

per acabar al Tuc de Letassi, a 2.177 metres d'alçada:

Les vistes són similars, però fa una mica menys de vent i ens hi entretenim més. Per baixar, tornem cap al Montcurbissun i desfem el camí de pujada. Retornem a la bassa d'Oles després de poc més de 5 hores de marxa, parades incloses, i un fart de riure.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada