Pala Alta del Montroig

Dijous, 8 de desembre. Nou dia boiròs a la plana de Lleida. Amb unes quantes famílies de Llavors de Vincle, fem una excursioneta a la primera serralada mig important dels Prepirineus: el Montroig. Ens dirigim a la població de Vilanova de la Sal.
Un cop allí, seguim les indicacions cap a Montalegre, on deixem els cotxes i començarem a caminar:

 Ja sortits de la boira, l'espectacle és impressionant:

De la part posterior de l'ermita surt un sender que va pujant en direcció est cap a la carena del Montroig. Cal dir que l'ermita de la Mare de Déu de Montalegre es troba a l'extrem occidental del Montroig, a uns 800 metres d'alçada. El sender va alternant zones més boscoses i zones més esclarissades: 

 Mirant enrere, es veu l'ermita d'on venim:

 Després d'una petita baixada, només falta la pujada final fins al cim:

Un cop al cim, la Pala Alta del Montroig, a 950 metres d'alçada, les vistes són força boniques. Cap al nord, l'embassament de Camarasa, el Montsec amb el congost de Terradets, i al fons, els Pirineus nevats, amb el Montsent de Pallars en primer terme:

Cap al nord-oest, més Montsec, i més Pirineus al fons, i es pot veure la caseta metàl·lica que hi ha a la vora del cim:

Tirant de zoom de la primera foto cap al nord, es veu la paret del Doll, el Montsec, la conca de Tremp amb boira i els Pirineus:

 Un company que es va apuntar a la festa:

 Cap a l'oest, don veníem, s'aprecia l'ermita de Montalegre:

 I la foto de família amb els que van arribar al cim.

Vam tornar enrere i vam dinar a la vora de l'ermita. Alguns van buscar, i trobar, alguns punts de "geocaching".
Per als que no en tinguin prou, el sender no s'acaba a la Pala Alta del Montroig. Segueix amb la mateixa tònica fins al coll de Porta, i continua encara més cap a l'est fins a la vora del refugi lliure del "Buho".