Uns quants dies de Setmana Santa anem en família a visitar els nostres amics Ángel i Nuria al seu lloc actual de residència, Palencia. Per al dissabte, tenim prevista una visita a algun racó de la muntanya palentina. Però la Laura diu que potser ja hem fet prou cotxe per al nen i em regala que anem a la muntanya palentina amb l'Ángel. Així per sorpresa i començant a caminar a les 12.30 h.!!!!, descobreixo el Curavacas:
L'inici de la ruta normal per la cara sud es fa des del mateix poble de Vidrieros, a 1.300 metres d'alçada:
Allí agafem una pista per la qual ja no es pot circular, que comença a la "Casa Pantani", i que durant uns metres agafa un direcció nordoest. Passat un petit pont, cal deixar-la per agafar-ne una altra, a la dreta, ara ja en clara direcció sud. La pista va perdent qualitat fins convertir-se en un sender a la vora del "Prado de Cabriles". En tot moment, tenim vistes cap al cim del Curavacas:
Quan sortim de la zona de matolls, ens trobem amb una terrible tartera:
per on l'Ángel em condueix pels millors llocs per no desgastar-nos massa:
Així ens anem posant en el "Callejo grande", una mena de canal descomposta, amb un parell de petites grimpades de I+ a la seua part superior, que ens deixarà a la carena, entre el cim principal i el cim est:
Un cop a la carena, ens calcem els grampons, doncs hem entrat a la cara nord i queda una congesta de neu, poc inclinada:
però molt exposada:
Superem una cinquantena de metres de desnivell i enfilem el tram final:
Al cim de Curavacas, a 2.524 metres d'alçada. El mateix Ángel m'explica que el nom de Curavacas, malgrat el que pot semblar, té un origen celta i pot voler dir "Muntanya al cantó del prat", segons li ha explicat el seu amic
Tente Lagunilla.
Foto de cim:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada