Pic Roies de Cardet

El cap de setmana del 2 i 3 de desembre, amb els Aleixos i el Josep volem anar al pic Hougarde, a la vessant nord dels Pirineus. Durant la setmana ens diuen que neva i la previsió pel cap de setmana és que ha de fer molt i molt fred per culpa del fort vent que hi haurà. Veient això, busco una opció que ens eviti les allaus i que sigui sortida de només un dia. L'Aleix P. és baixa degut a que està malalt. Decidim anar a dormir un cop més a Viu, i intentar el diumenge el pic Roies de Cardet. És un recorregut bàsicament de carena, fàcil, i això ens evitarà el possible risc d'allaus, encara que estarem més exposats al vent.
Jo sabia de l'existència d'aquest cim perquè fa molts anys vaig comprar en un bar de Barruera, una samarreta tèrmica que en parlava:

Aíxí doncs, ens trobem a Viu una vegada més. Dormim tranquils i calents, i us podem explicar per on NO pujar al Roies de Cardet. El diumenge al matí ens dirigim per la vall de Boí fins a Barruera. Pocs metres després del poble, i a mà esquerra surt una pista per on només hi poden passar els veïns. De totes formes, aviat està tapada per una fina capa de neu que a vegades és gel:

Armats fins a les dents (vull dir tapats com una mala cosa davant la previsió meteorològica), comencem a caminar per l'esmentada pista. Fa vent, però la veritat és que poca cosa davant el que estava anunciat. Malgrat això, en les alçades sí que s'observa que hi ha torb o borrufa (el "núvol" que es veu a la part dreta de la imatge no és núvol: és vent):

 Anem guanyant alçada i agafant perspectiva cap a la vall de Boí:

Sabem, per les poques ressenyes que hi ha, que en algun moment hem de deixar la pista i girar a l'esquerra per aconseguir arribar a la carena que ens ha de dur fins al cim. Pujant per la pista, observem que hi ha un sender amb marques de la cursa abans esmentada,que la retalla. En un moment donat, i sense cap mena de sender, veiem que un revolt de la pista està molt a prop de la carena. I aquí cometem l'error més important. Deixem la pista i ens dirigim cap a la propera carena. Resulta, però, que la propera carena està protegida per un bosquet d'arbusts que ens complica bastant la progressió. Deuen ser poc més de 50 metres de desnivell, però suem de valent. Aquí a sota, la foto un cop ja superada la zona "complicada":

Com es pot observar en les fotos, de neu n'hi ha poquíssima. Anem pujant a poc a poc per la carena sense cap mena de camí. A continuació, una foto d'una part de la carena, i dic només una part, perquè encara no s'observa el cim:

Generalment, anem pel cantó nord de la carena, fins que en un punt trobem rastres de sender i marques de la cursa (sembla ser que la cursa va per la pista fins les immediacions de l'ermita de Sant Salvador, i llavors hi deu haver un sender fins a la carena, però nosaltres no hem tingut prou paciència):

Tot i que fa vent, és força suportable i acabem traient-nos roba per progressar més còmodament. Segona errada... Els últims 200 metres de desnivell sí que ens "acull" un fort vent i ja no parem a tapar-nos. Progressem tan ràpidament com podem fins al cim,  a 2.444 metres d'alçada:

 Tot just parem uns segons al cim, que té força bones vistes, i només faig una foto cap a l'Aneto:

Davant el fort vent, proposo anar fins al coll que separa el Roies de Cardet del pic de la Gelada i baixar per una ampla pala que es veu factible per progressar i que espero que estarà més protegida del vent. A més, al fons es veu la pista per on hem començat a pujar. Així ho fem i, malgrat tornar a anar fora de camí, el tema es fa més suportable. Arribem finalment a la pista i comencem a baixar per ella, passant per la vora de l'ermita de Sant Salvador:

Anem fent i així retornem altre cop fins al vehicle. No hem fet cap cim espectacular però almenys hem pogut fer una mica de muntanya amb uns mínims nivells de seguretat.