Guins de l'Ase i circ de Broate

Cap de setmana del 18 i 19 d'agost. Sortim de Lleida amb el meu cunyat Jordi. A Tremp ens trobem amb l'Aleix B i el Josep. Ens ajuntem a un cotxe i pugem en cotxe fins a Tavascan. Allà agafem la pista que puja cap al refugi de Certascan i, més interessant per a nosaltres, fins al pla de Boavi. Després d'uns quants quilòmetres de pista, un munt de cotxes a les vores de la pista ens indiquen que ja hem arribat. Dinem i ens preparem per començar a pujar cap al refugi de Broate:

Comencem a caminar pel magnífic pla de Boavi:

La pista es transforma en sender poc abans de passar per un primer pont. Es passa un segon pont i trobem una cruilla de camins. Nosaltres hem de seguir cap a l'esquerra segons venim, just per on no hi ha cartell cap enlloc:

La pujada al principi és forta pel mig del bosc. Després se suavitza però continua éssent preciosa:

 El refugi ressalta per sobre d'un turonet:

Un últim esforç i ja hi arribem:

Estem a 2.200 metres després de 2.45 h. de camí fins al refugi. Reposem una bona estona i gaudim de la pau i de l'entorn. Després sopem (no tots):

I arriba la gran sorpresa del dia. El refugi s'ha anat omplint i ja hi ha gent que ha de compartir matalàs. L'Aleix informa que baixen tres persones del camí del port de Guins de l'Ase. Quan arriben, veig que són dos nois i una noia. I ella em saluda. És la Cris, que vam coincidir a unes colònies de l'AECC-Lleida a Salardú, per allà a l'estiu del 2008. No havíem tornat a coincidir, però em fa una il·lusió bàrbara retrobar-la i saber que és una gran muntanyenca (vénen de fer tots els tres mils de la zona de la Pica). Intercanviem telèfons i segur que tornarem a coincidir, ara ja sí volent:

Abans d'anar a dormir... i encara hi ha gent que em pregunta per què faig muntanya...

L'endemà al matí som els més matiners que agafem el camí cap al port de Guins de l'Ase. Camí generalment bastant ben marcat i amb una pujada final al coll, potser uns 60 metres, més desagradable per l'inestable de les pedres.

Un cop al coll, girem a l'esquerra i deixem la pujada cap al Sotllo. Ens espera pujar per la carena amb alguns passos de segon grau:

fins arribar al solitari però majestuós i important pic de Guins de l'Ase, a 2.961 metres d'alçada, amb el Sotllo al darrere:

A partir d'aquí veiem part de la llarga carena que volem resseguir:

El següent cim no està tan lluny i ens hi dirigim:

Mirant de reull la magnífica muntanya que acabem de pujar:

Arribem així al Guins dels Talps, a 2.780 metres:

A la nostra vessant el temps és magnífic, però el cantó occità està ple de boira, que a vegades travessa cap al cantó català. Anem seguint per la carena i pugem diverses puntes, però al final estem segurs quan arribem al pic de Montestaure, a 2.659 metres d'alçada:

Baixem al port de Broate i pensem què volem fer. La boira ens embolcalla. El Josep diu que retorna cap al refugi. L'Aleix en vol més i el Jordi i jo ens hi afegim. Al cap de pocs minuts, el temps s'aclareix moltíssim i arribem al pic de Broate, a 2.707 metres:

I poc després al pic del Cap de Broate, a 2.737 m.:

Les vistes són guapíssimes amb el dia radiant que ha quedat, i arriben fins les Maladetes:

Sota del coll dels dos últims cims hi ha un petit estany:

Anem baixant cap al refugi sense camí:

Allà refem motxilles i ens dirigim altre cop cap al cotxe, cansats però ben satisfets d'un nou i bon cap de setmana de muntanya.