Salòria i els seus veïns

El cap de setmana del 25 i 26 d'agost ens trobem a Adrall amb el Josep (ja tot un clàssic), el Màrius (el Guadiana) i la Núria (novella a la colla) per anar cap al pic de Salòria. Entrem a Andorra, anem cap Sant Julià de Lòria i en acabat, girem a l'esquerra, en direcció a Bixessarri. Tornem a entrar a Espanya (no hi ha cartell) i arribem a Os de Civís. Seguim una mica més fins superar un gran hotel, on aparquem. Allí preparem els trastes:

Hi ha diverses maneres d'arribar al coll de Conflent. Nosaltres seguim el track d'en Josep que comença caminant per una pista. vora els 1.700 metres d'alçada:

que acaba convertint-se en un sender, enmig d'un bosc sensacional:

Passem pel barranc on volem tornar i anem guanyant alçada cap al coll de Conflent, que ja es veu:

A la seua dreta, la carena que haurem de començar a resseguir:

Al coll de Conflent, a 2.100 metres d'alçada. Hi arriba una pista per la nostra esquerra i hi ha una construcció amb un mirador:

La pujada a partir del coll es fa per un sender força pendent que ens fa suar de valent. Clar que les vistes cap als nostres objectius ens animen:

El dia és magnífic i així arribem al pic de Salòria, cim més alt de l'Alt Urgell, a 2.789 metres d'alçada:

Allí, el Josep detecta el problema a la sola de la bota del Màrius, que la Núria intenta solucionar amb cinta americana:

Les vistes són espectaculars cap a tot arreu:

Aquí, vistes cap al que ens espera:

Comencem a resseguir la carena en direcció al Salòria oriental. No hi ha dificultats remarcables, i tot just hem de posar les mans en un parell d'ocasions. Aquí vistes enrere cap al Salòria principal:

 i cap al davant:

Arribem així al Salòria oriental, a 2.764 metres d'alçada:

Continuem carenejant sense cap dificultat, amb vistes a la famosa vessant de la muntanya de Tor:

I arribem al tercer cim del dia, el Bassiets, a 2.760 metres:

Ens toca tornar a baixar i pujar, i no sense esforç, arribem a l'últim cim del dia, la Torre de Cabús, amb la seua característica i visible torre de fites, a 2.778 metres d'alçada, éssent així la segona alçada de la comarca de l'Alt Urgell:

A partir d'aquí, la ressenya i el track que portem ens indiquen de baixar seguint la carena en direcció sud, com es veu en la següent fotografia. No hi ha ni camí ni fites. Al final, però ja molt avall, el track gira cap a la dreta i es posa en la valleta que ja s'intueix en la mateixa fotografia. La veritat és que és possible que una baixada més còmoda pugui ser encarar-se cap a la vall ja des del mateix cim.

Al final, i ja vora el riu, hi ha algunes restes de camí:

I per acabar, les botes del Màrius: cap de les dues va resistir la sortida:

En definitiva, 4 cims més al sac en una sortida amb molt bon temps i bona companyia. Gràciesssss