Passem el vespre i l'endemà, a les 8 del matí, ens posem en marxa per la vall del riu Malo. Es tracta de començar a anar en direcció al restaurant que es veu des de l'aparcament i deixant-lo a l'esquerra:
D'allí es veu un sender que va cap a la vall esmentada. En alguns moments, es creua i es va per una pista d'esquí.
Al cap de 300 m. de desnivell arribem a l'estany de Baciver, a 2.100 m., característic pel seu arbre "mullat":
Es progressa per l'esquerra de l'estany segons arribem (dreta orogràfica) i a mig atravessar l'estany, just després de passar un rierol, cal girar a l'esquerra i seguir un sender. Nosaltres no vam girar a l'esquerra sinó que vam seguir un altre sender que voreja l'estany fins al final i que continua amunt:
Quan ens vam adonar de l'errada i després de mirar el mapa, vam suposar que podíem anar fent una diagonal a l'esquerra (nordest) i no ens vam equivocar, ja que vam anar a parar a l'estany superior del Rosari de Baciver. En la fotografia següent es veu ja el Tuc de Marimanya:
Mirem si anar al coll que es veu a l'esquerra del cim o seguir el track d'en Josep, que puja per una canal herbosa i molt empinada que va a parar uns metres a l'esquerra del cim. Anem per la canal. Ens costa de trobar fites, però el lloc és més o menys evident i arribem al cim, a 2.660 metres d'alçada, on les vistes són espectaculars cap a tots els cantons: Cap al nordoest, la zona del Montvalier:
Us deixem aquí el track, cortesia d'en Josep. Tingueu en compte que la ruta més normal és la de baixada...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada