dijous, 30 de maig de 2019

Els tres pics de Casamanya

Dissabte 25 ens retrobem amb la bona gent d'AINA, a Canillo (Andorra). Allí estem l'Aleix P., la Neus, el nou David i jo. L'objectiu per al dia següent era el pic de Thoumaset, però la previsió diu que que a la carena fronterera el temps serà pitjor que més al sud. Així que ens decidim pel pic central del petit país dels Pirineus: el pic de Casamanya. Jo ja l'havia fet el 1999, però només el pic sud. Em faltaven així, el pic del Mig i el pic Nord.
Diumenge de bon matí, pugem en cotxe fins al coll d'Ordino, i ens preparem per caminar:




Falten 10 minuts per les 8 quan comencem a caminar pel sender que surt de la dreta de la carretera si es ves des de Canillo (està indicat Pic de Casamanya)


 El camí és molt clar i al principi passa pel mig del bosc:

Es va guanyant alçada i la carena guanya definició i perd vegetació:


A partir dels 2.400 metres comencem a trobar clapes de neu:

Que a partir dels 2.500 es fa ja contínua. Com es pot observar, el "bon temps" no ens va acompanyar massa:

Malgrat la boira i el vent, arribem als 2.740 metres d'alçada del pic de Casamanya Sud: 

El David i la Neus giren cua, perquè el primer ha d'arribar a Barcelona per votar. L'Aleix i jo continuem endavant:

Hi ha moments que no veiem quasi res, i a estones una mica. Primer tirem uns metres enrere i llavor girem per fer un flanqueig descendent. En la següent foto del David, se'ns pot veure tirant enrere just abans de començar el flanqueig. A la dreta de la foto, el pic de Casamanya Mig:

Foto de cim al Casamanya Mig, a 2.710 metres d'alçada:

Seguim cap al següent petit coll i enfrontem la darrera pujada fins al pic de Casamanya Nord, el més alt, a 2.752 metres:



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada