Pastiura i Fontlletera, i alguns més, sembla...

El cap de setmana del 9 i 10 de juny està marcat al calendari des de fa temps. És el cap de setmana de l'acció anual de Mountain Wilderness Catalunya. Pel dissabte 10 hi ha previst fer feina i per diumenge, una ascensió al Costabona i el Roc Colom, trobant-se, al cim del primer, amb uns representants de Mountain Wilderness de la Catalunya Nord.

Jo havia estat al Costabona i al Roc Colom amb l'Aleix B. al gener del 2014, i, havent de fer tants quilòmetres des de Lleida, vaig plantejar-me de fer una sortida alternativa per fer coses noves. Així, després de fer feina el dissabte a la collada de la Balmeta i dormir-hi, quedem a les 7.00 h. del matí amb en Josep B., vingut llavors mateix de Terrassa, al revolt marcat on comença la Coma de l'Orri. Ens trobem allà, deixem el seu cotxe allà i anem amb la meua furgoneta fins el trencall del refugi Ull de Ter. La nostra intenció és pujar fins al coll de la Marrana, voltar el Gra de Fajol i arribar al coll de la Coma de l'Orri: allà començar a carenejar fins al Fontlletera, tornar i baixar per la Coma de l'Orri.
A primera hora, el temps no està bo del tot, però no fa pas mala pinta:

Comencem a caminar a un quart i mig de 8 del matí en direcció al coll de la Marrana, que es pot veure al centre de la imatge següent, just a la dreta del Gra de Fajol gran:

Un cop al coll, a 2.515 m., on hi arribem després de trepitjar poca neu, girem cap a l'esquerra i avancem entre blocs voltant el Gra de Fajol gran per l'oest fins veure l'ample coll de la Coma de l'Orri, a 2.485 m. En la foto següent es veu el coll i la llarga carena que volem resseguir:

Des del coll, la vall per on teníem intenció de baixar:

A partir d'aquí comencem un llarg puja-i-baixa per l'ampla carena, sempre sense cap mena de dificultat, que ens duu a diferents elevacions marcades amb fites, que no acabem d'identificar del tot, i que varien segons mapes i ressenyes.
Aquí faig una aposta amb les fotos realitzades. Tampoc us ajudarà gaire perquè, com que el temps és molt ventós, no ens entretenim gaire i fem només "selfies". La primera foto entenc que és des dels Cims de la Coma de l'Orri:

El següent entenc que és Pastiura, que té un petit piolet al cantó del cim, com a testimoni de la primera sortida d'un centre excursionista:

A alguna ressenya parlen d'un piolet, aquest molt més gran, que està al pic de les Borregues:

Continuem pel Puig de la Canal Mala:

 Baixem a l'ampla collada del Catllar i ja vora el Fontlletera, el Puig de Mantinell:

I, finalment, el Fontlletera:

 Amb vistes cap al Balandrau:

 I cap a la vall de Freser, amb el refugi de Coma de Vaca:

El temps s'ha anat complicant. Des del coll de la Marrana que ja no veiem el Sol i fa un vent considerable. A estones ha caigut alguna gota. Però quan comencem a girar cua per tirar enrere, continua el vent i comença a ploure de manera considerable. I també comença l'aventura. Per no fer tots els pujabaixa que hem fet en el viatge d'anada, ja hem dit, mentre veníem cap al Fontlletera, que podríem fer un flanqueig per l'esquerra segons tornem (oest) per evitar-ne alguns. Així ho fem, i durant una bona estona, seguim un sender. Davant nostre també arribem a veure una o dues persones, en alguns moments. La pluja i el vent no afluixen i se'ls hi ajunta la boira... Anem quedant empapats. I sense adonar-nos-en massa (la boira ja té aquestes coses) estem perdent bastanta alçada. Arriba un punt que es perd el sender i ens decidim a mirar el GPS. Estem uns 500 m. per sota on hem passat abans. Buff. Comencem a remuntar entre la boira, el vent i la pluja i intentem retrobar la carena. El Josep va mirant el GPS bastant sovint per mirar de trobar-ho. Al final, ens passem de llarg i tot. Però el retrobem i, ara sí, ja no deixem la carena fins la collada de la Coma de l'Orri. A mi se'm fa etern. Desestimem baixar per la Coma de l'Orri perquè és més llarga i ja en tenim prou de voltar. Així que tornem al coll de la Marrana, on para de ploure i de fer vent. Continua tapat, però ja baixem de manera molt més tranquila, per camí i xops de dalt a baix.
Un cop al cotxe, rebo el missatge de la Núria que s'ha avançat el dinar de Mountain Wilderness. Ens canviem, deixo al Josep a l'entrada de la Coma de l'Orri que em queda per conéixer i vaig volant cap a Setcases a dinar, on posem punt i final a un bonic cap de setmana, abans de tornar cap a Cervera i La Bordeta...